Durant la vista, ha tornat el frec a frec entre el fiscal general, Alfons Alberca, molt més inquisitiu que en altres jornades, i el principal processat en el cas i alhora únic declarant fins ara des que es va iniciar el judici. Les representacions lletrades dels diferents processats han mostrat en gran mesura la seva satisfacció de com ha anat l’exposició de Miquel en relació amb els comunicats de la UIFAnd i el motiu pel qual no havia prohibit en cas els intercanvis, i que fins abans del 2015 el que havia pretès era que no passessin diners en efectiu en mans de gestors per la frontera.
L’ex-CEO de BPA, que també ha exposat la formació bàsica que es donava al personal per poder detectar operacions de blanqueig, ha recordat que els informes policials andorrans inicials que van originar tota la causa, ja remarcaven que els diners ‘conflictius’ procedien del frau fiscal. Joan Pau Miquel ha tornat a insistir que la plaça financera andorrana, tota, ha estat especialitzada durant molts anys en treballar amb diner B. El bancari ha explicat que no es fomentava la captació de diner en efectiu i que el convenciment sobre la licitud dels diners era total.
«Mai no s’ha dissimulat res, perquè sinó no hi hauria traçabilitat. Sinó haguéssim tingut aquesta manera de fer, no haurien pogut visualitzar la forma d’operar del senyor Pallardó de manera tan completa. Haurien pogut veure una part de la Lluna, però no pas la cara oculta de la Lluna», manté Joan Pau Miquel
Miquel ha tornat a posar sobre la taula, en diverses ocasions, l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó, els intercanvis dineraris del qual fomenten en gran mesura la causa que s’està jutjant. L’ex-CEO ha explicat que si era tan dolenta i il·legal l’operativa, l’empresari, com a titular o propietaris dels diners hauria d’estar acusat, com a mínim, al mateix nivell que els gestors. I ha recordat que hi havia altres clients que feien intercanvis a Espanya i que no li consta que hi hagi cap client processat i, en canvi, de gestors que van signar potser només un parell d’intercanvis, la banqueta dels acusats n’està plena.
En certa forma, l’antic màxim executiu de BPA ha lamentat el fet d’haver fet un control tan exhaustiu i uns llistats en relació amb els clients tan detallats. «Mai no s’ha dissimulat res, perquè sinó no hi hauria traçabilitat», ha explicat Joan Pau Miquel, que ha afirmat que a diferència d’altres bancs del país, BPA sempre reflectia els moviments entre clients. En canvi, altres bancs de la plaça imputaven el moviment sempre contra un compte de del propi banc per, justament, no deixar traça. «Sinó haguéssim tingut aquesta manera de fer, no haurien pogut visualitzar la forma d’operar del senyor Pallardó de manera tan completa. Haurien pogut veure una part de la Lluna, però no pas la cara oculta de la Lluna», i en el cas dels moviments de l’empresari valencià establert a Barcelona hi ha «una visió de 360º».
Miquel ha deixat clar que sempre, tots els integrants de l’entitat, van tenir «la percepció que tot era correcte». I que aquesta sensació, és clar, es va trencar «quan em posen a la presó» pels intercanvis de Pallardó. A partir d’aquell moment, la fluïdesa de la informació, de la comunicació, entre les parts, hauria estat menor, una situació que el bancari, que des del primer dia està defensant de forma global tots els empleats, ha considerat d’allò més normal. Més humà.
L’ex-CEO ha tornat a reclamar que no es pot avaluar amb els ulls d’ara i la precisió actual i la normativa vigent al 2021 operatives de fa anys. «Si de tothom ho hem de sospitar tot...» ha deixat anar Miquel que en un moment de distensió dins la tensió buscava un exemple de persona d’indubtable reputació. El primer nom que ha deixat anar ha estat el del «rei d’Espanya». Però ha frenat en sec. «No sé perquè em ve ara al cap», ha dit sorneguer abans de recórrer al «president del nostre Govern o al Papa de Roma». En fi, que vist amb les ulleres actuals, s’hauria d’haver dubtat de tot i de tothom. Però al banc dels acusats, ha lamentat Miquel, només hi ha gestors.