El cas l’ha jutjat el Tribunal de Corts, per on passat diversos dels treballadors als quals els retenia el corresponent a la CASS però no abonava tal quantitat a la parapública, amb la qual cosa els generava, la propietària d’aquesta granja de l’avinguda Santa Coloma ja tancada, “una minva dels seus drets, ja que no se’ls adquirien els punts de vellesa” que hauria pertocat, tal i com va posar de relleu la fiscalia.
Treballadors que en alguns casos ni tan sols cobraven, o que anaven a treballar a estones, quan hi havia feina. Alguns que sabien de les suposades dificultats de la propietària. Altres que tenien ells més dificultats que l’ara jutjada. En tot cas, misèries socials de baix nivell. La societat que hi havia rere el negoci va fer fallida forçada per la pròpia CASS i la querella ja interposada a final del 2018. La implicada amb prou feina va poder explicar massa res. Els antics treballadors, alguns per pocs mesos, menys encara.
Temps després de la querella interposada per la CASS, la Batllia va proposar a la processada resoldre el cas per la via ràpida, però la dona es va oposar a l’ordenança penal que li van proposar. Aquest fet li ho va retreure la fiscalia davant la representació de la defensa de l’acusada que va reconèixer els fets però va ressaltar que ja han passat dos anys des d’aquell intent de condemna ràpida i que la processada no té antecedents al país més enllà que va abonant el que deu d’una etapa posterior a la dels fets jutjats.
Per això considera que “amb sis mesos seria suficient” la condemna condicional. I, això sí, haurà d’abonar en un termini de quatre anys allò que no va abonar al seu dia a la CASS, i que s’ha d’acabar de calcular.