El noruec en qüestió és conegut també per la Justícia andorrana. I no necessàriament per aquesta operació que afecta dos negocis de compravenda de cotxes d’alta gamma establerts a Encamp. Però sí per les adquisicions dels vehicles que s’haurien suposadament pagat amb els diners que el detingut en qüestió hauria obtingut dels esquemes piramidals que hauria muntat. Els investigadors internacionals consideren que aquest noruec hauria fet esfumar més de 10 milions d’euros a través d’una de les estructures piramidals que creava.
De fet, segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’home ja va estar empresonat a finals de la dècada del 1990, a Noruega, per fer fraus a hisenda amb llibres. Més tard començaria suposadament a muntar estructures piramidals en què invertien, especialment, amants de les motos. De les Harley, per exemple. Quan va veure que els inversors eren conscients que no en veurien ni cinc d’allò que els havia promès el projecte, el noruec va començar a tenir problemes. Investigat per les autoritats noruegues i amenaçat per inversors defraudats.
Tornaria a ser condemnat per frau i violació de lleis comptables -vers el 2005- però no deixaria de seguir maquinant operacions, fins i tot reclòs en centres penitenciaris. La dècada passada acabaria canviant-se el cognom i es va traslladar a Espanya, a la Costa del Sol. I va continuar amb les seves històries fraudulentes i un alt nivell de vida. Cotxes de luxe, embarcacions… Ja amb la nova denominació va passar els filtres de control andorrà i es va poder establir durant una temporada com a resident passiu.
CATORZE COTXES
El cas que ha esclatat ara deriva de la compra, entre finals del 2020 i el setembre del 2021 de catorze cotxes a un dels dos compravendes implicats, que dirigeix un empresari francès que va ser detingut al país veí del nord el mateix dia que es va posar en marxa l’actuació policial coordinada a França, Espanya i Andorra. El 18 de març. L’empresari es manté al seu país d’origen, en llibertat i pendent de comparèixer davant les autoritats judicials gales. El negoci d’Encamp està bloquejat.
Les dues societats que es vinculen a ell malgrat que la segona està titularitzada per una dona de 34 anys que la va fitxar com a comercial -ja tenia experiència prèvia en altres compravendes del país- estan fora de servei i amb tot embargat. La noia està empresonada des del 21 de març, un dia després de ser detinguda. Se l’acusa de blanqueig de capitals, que és una de les acusacions que escau en el marc de l’operació. El volum de diners que se li atribueix haver contribuït a blanquejar és molt elevat. En tot cas, es van comissar a Andorra set vehicles -quatre de vinculats a la societat de l'home i tres amb la de la dona- i hi ha comptes bancaris embargats que tindrien dipositats uns 120.000 euros.
Però tant l’empresari francès com l’ara empresonada resident neguen haver fet res mal fet. Sobretot la dona. I és que segons les fonts consultades, la societat que té al seu nom mai no hauria fet cap operació amb el noruec que estaria en l’origen de tot. En canvi, sí que la societat de l’empresari francès també implicat sí que va vendre els catorze vehicles d’alta gamma en menys d’un any. I les vendes tampoc no estan clares del tot. De fet, el noruec i el francès titular d’una de les societats implicades en el cas a Andorra mantenen diversos plets, a França i al Principat.
A França es tramiten -i ja s’han resolt en algun cas almenys- per la via civil. A Andorra la via penal els té, aparentment, al calaix. I caldrà veure ara com respira tot plegat. La clau de volta de tot plegat és el format de la compravenda, que enllaçaria amb l’operativa denominada dels ‘falsos lloguers’ de cotxes malgrat que l’empresari francès asseguri que ho té tot en regla i que té al seu favor resolucions que el departament de Duana hauria emès després, com a mínim, d’un parell de controls i inspeccions.
ELS PLETS
I què discuteixen l’un i l’altre? Els cotxes s’haurien venut sota l’aparença d’una mena de lloguer amb dret a compra. Si quan finalitzava el pacte el noruec volia quedar-se el vehicle, venia obligat a assumir els impostos que toqués, especialment relatius a la TVA, i a fer el preceptiu canvi de nom en la targeta groga amb tot el que això comportés. Si, per contra, resolia el contracte com si d’un lloguer vençut tan sols es tractés, òbviament hauria de tornar els automòbils i fins aquí.
La fórmula sota la qual s’haurien fet els tractes entre el ciutadà noruec i la societat andorrana de compravenda d’automòbils entronca amb la denominada operativa dels ‘falsos lloguers’ de cotxes, tot i que en aquest cas tindria l’aval de Duana
Doncs després d’aquells tractes que es van fer entre el 2020 i el 2021, el noruec, que va transferir els diners des de Dubai fins a un banc del Principat seguint els acords dineraris establerts, no hauria ni retornat els cotxes ni tampoc s’hauria fet càrrec dels element que faltaven per acabar de perfeccionar la suposada compravenda que inicialment era un lloguer. És a dir, que ni hauria abonat els tributs corresponents ni hauria fet els canvis en la documentació.
Hi hauria accions legals creuades. A Andorra, qualificades com una apropiació indeguda per part del ciutadà noruec del qual França en demana l’extradició a les autoritats espanyoles -recordem, va ser detingut el 18 de març a Cadis- i a França que es tramiten per la via civil. De fet, els tribunals francesos ja haurien resolt que els vehicles es poden quedar en propietat del cervell de les operacions piramidals però que està obligat a regularitzar les qüestions impositives i administratives. Hores d’ara, l’empresari francès titular de la societat andorrana implicada en l’afer considera que aquesta resolució li és totalment positiva.
Avala, en tot cas, el format de relació contractual que al seu dia, fa ben bé tres o quatre anys, havia establert amb el noruec, que seria el real protagonista de tot plegat. I és en aquest marc quan ni l’empresari francès ni la resident empresonada no entenen res de res de la situació. La dona, perquè mai no hauria tingut tractes amb el ciutadà noruec que al seu dia va ser resident passiu a Andorra. I l’home perquè, segons les fonts consultades mantindria que hi ha dos elements clau que el lliuren de qualsevol culpa.
D’entrada, perquè no tenia cap coneixement que els diners del noruec fossin ‘bruts’ atès que no en coneixia ni les seves aventures ni el seu passat. I, de fet, també hauria passat els filtres de seguretat de l’Estat andorrà en permetre-li establir-se al Principat. En segon lloc, perquè els diners estaven bancaritzats. Es van fer transferències des de Dubai a Andorra. I encara en tercer lloc, perquè la Duana andorrana i alguns tribunals francesos haurien donat per bo el format contractual usat. La causa, però, segueix oberta i en bona part, sota secret de sumari.
Comentaris (10)