La sala administrativa del Tribunal Superior acaba de donar resposta al recurs que va interposar el comú d’Escaldes contra la resolució de primera instància dictada per la Batllia el 3 de juliol d’aquest any i que resolia un plet gens habitual instat per la corporació liderada per Rosa Gili i Quim Dolsa la primavera del 2022 després d’un seguit de decisions que, com a mínim, van ser molt controvertides. I que es van arribar a debatre en tres sessions de consell de comú que es van celebrar prèviament en secret i a porta tancada. I amb una part de la parròquia indignada perquè el comú qüestionés decisions que venien del 1992.
Curt i ras, el comú pretenia que es deixés sense efecte tot l’expedient relatiu a les Terres del Solà de l’Estany perquè entenia que hi havia hagut un conjunt d’anomalies administratives en cadena que haurien situat casa Xirro en una posició terrenal, de terra, i urbanística que mai li hauria hagut de correspondre. Gili i Dolsa, amb el suport clar i contundent del llavors secretari general del comú i jurista de capçalera, l’actual cap de l’oposició parlamentària, Cerni Escalé, es van activar quan l’hereva dels Xirro, Sandra Tomàs, i el seu representant legal per a qüestions urbanístiques Marc Calvet van sol·licitar poder urbanitzar el terreny esmentat a prop del llac d’Engolasters.
Aquella petició va fer saltar totes les alarmes. Hi havia el temor, segurament fundat, que al costat de l’estany es pogués edificar alguna promoció urbanística que el comú en cap cas volia. Cert que la sol·licitud era només per urbanitzar, però… Però justament el fet que es pretengués urbanitzar va fer obrir els ulls com taronges als responsables comunals. Segons la fitxa urbanística corresponent, aquell terreny ja hauria d’haver estat urbanitzat. Altrament, mantenia el comú, no podia tenir la consideració -que encara té- de sòl urbà consolidat, amb totes les prerrogatives i drets que això li atorga.
A partir de llavors es va anar indagant enrere enrere enrere fins a arribar al 1992 quan el comú del qual llavors formava part Joan Tomàs va acceptar la delimitació del terreny. El comú actual, vaja, el del mandat passat, entenia que la parcel·la es va configurar a partir de l’apropiació de terrenys que no eren titularitat de casa Xirro. Tot plegat va portar el comú a plantejar-se un procediment jurídic de declaració de lesivitat. Un plet molt poc emprat i que comporta que una administració vagi contra les seves pròpies decisions. És a dir, que sol·liciti als tribunals que anul·lin les resolucions administratives adoptades amb anterioritat.
La decisió de Gili i Dolsa va comportar molta estupefacció i va indignar, com a mínim, una part del sector demòcrata escaldenc del qual, almenys llavors, formaven part tant Tomàs com Calvet. De fet, tots dos havien estat membres de diverses majories escaldenques. L’arquitecte va ser vuit anys cònsol menor. Els cònsols, després de molt soroll intern, van comparèixer públicament el 13 de desembre del 2021 per explicar el seu convenciment i la seva decisió de judicialitzar el ‘cas Xirro’. I així va ser. I en primer instància la Batllia li va negar la raó. Essencialment perquè els batlles van considerar que no hi havia motiu per anul·lar les decisions, entre altres coses perquè canviar actes de més de trenta anys enrere podrien posar en risc la seguretat jurídica.
Un petit rebobinatge. La decisió del comú escaldenc comportava la petició d’anul·lar unes quantes desenes de decisions i documents. I, sobretot, dits documents s’englobaven en tres potes. La primera, la delimitació d’una parcel·la que s’hauria bastit a partir de terreny que no tot seria de la titularitat de casa Xirro. El segon bloc de decisions tindria a veure amb una permuta que al seu dia es va fer entre Tomàs i els seus i el comú, i que suposadament va anar en contra del bé públic perquè el terreny bescanviat per la corporació tenia un valor lleugerament superior al del privat. I, finalment, el tercer bloc de decisions que es qüestionaven situaven el plet al 2018. Tenien a veure amb la modificació del pla d’urbanisme i el fet que s’hagués passat a considerar la parcel·la de les Terres del Solà sòl urbà consolidat.
En fi, que la Batllia va dir al comú que s’hi posés fulles. Que tant temps després, ni parlar-ne. Però el comú, com era de preveure, va recórrer contra la decisió al·legant, per exemple, que els batlles no havien fonamentat prou bé la decisió, en algun cas, i, en altres plantejava que potser hi havia actes que no eren nuls de ple dret però sí que podrien ser anul·lables. I és aquí on entra el Tribunal Superior que estima, en part, les pretensions del comú. I pren decisions fragmentades. És a dir, analitza els tres blocs, les tres potes esmentades.
NUL, ANUL·LABILITAT I CADUCITAT I PRESCRIPCIÓ
Però abans d’això, el que fa la sala administrativa, és analitzar com funciona el procediment pel qual una administració pot sol·licitar que es declarin nuls els seus propis actes. I el debat és si això es pot fer o no i si es pot fer sempre o només durant un temps concret. I la sentència recentment dictada, fent referències a altres resolucions, recorda, per exemple, que “la jurisprudència ha vingut admetent la possibilitat de revisar a través del recurs de lesivitat tant els actes nuls de ple dret com el anul·lables”. “Quan es tracta de la revisió d’un acte nul de ple dret, l’acció no es troba subjecta a termini de caducitat”, es recorda en la sentència, que hi afegeix en cara sobre això que “un acte que incorre en nul·litat de ple dret, no es troba legalment subjecta a termini de caducitat, per la qual cosa l’acció de nul·litat és, en principi, imprescriptible”.
“Un acte que incorre en nul·litat de ple dret, no es troba legalment subjecta a termini de caducitat, per la qual cosa l’acció de nul·litat és, en principi, imprescriptible. Quan es tracta d’actes viciats de nul·litat relativa, s’ha de confirmar el criteri de la sentència apel·lada, segons el qual s’aplica el termini de caducitat de 4 anys que es preveu en el dret civil per a les accions fonamentades en motius d’anul·labilitat”
¿I què passa quan els actes no són nuls de ple dret però sí es poden arribar a anul·lar? “Tanmateix, quan es tracta d’actes viciats de nul·litat relativa, s’ha de confirmar el criteri de la sentència apel·lada, segons el qual s’aplica el termini de caducitat de 4 anys que es preveu en el dret civil per a les accions fonamentades en motius d’anul·labilitat”, ressalta la resolució ara dictada. Per tant, cal veure si han passat quatre anys o no els han passat. I encara abans, si els actes que es qüestionen són nuls o anul·lables.
Fet aquest primer aclariment sobre si es pot fer la declaració de lesivitat o no i en quines condicions i terminis, la sala passa a analitzar aquelles tres potes citades, els tres blocs. Sobre la delimitació del 1992 es conclou “que es van seguir els tràmits essencials que preveia llavors l’article 93 del Codi de l’administració, la qual cosa comporta que no es pugui apreciar una nul·litat de ple dret, sinó, en tot cas, una mera anul·labilitat”. Més consideracions: “En aquestes circumstàncies, atès que les resolucions impugnades es van adoptar els anys 1992, 1995, 1999 i 2007, resulta evident que ha transcorregut amb excés el termini de prescripció de quatre anys abans esmentat, de manera que s’ha de desestimar el recurs pel que fa als actes inclosos en el grup 1 de la demanda.”
I encara una altra observació no gens gratuïta: “En tot cas, la impugnació d’un acte adoptat l’any 1992, quan han transcorregut aproximadament trenta anys, planteja un conflicte evident amb el principi de seguretat jurídica, de manera que, per aplicació de les cauteles que es van enunciar en les sentències abans exposades, s’hauria de desestimar igualment la declaració de nul·litat d’aquest acte”. I es deixa caure, ben encertadament, que “altra cosa seria que la corporació considerés que els terrenys que es van delimitar com a particulars eren comunals”. Però no ho eren. En tot cas, era una pugna entre particulars i l’altre o altres privats que s’haurien vist perjudicats no es van pas exclamar al seu dia. I ara, que se sàpiga, tampoc.
“Precisament el comú considera que resulta improcedent la classificació dels terrenys litigiosos com a sòl urbà consolidat, per l’absència dels requisits que determina la llei.” I aquesta és la clau de volta. Però “la sentència apel·lada no ha examinat aquesta qüestió, sinó que s’ha limitat a considerar que la revisió d’uns actes dictats els anys 2007 i 2018 seria contrària al principi de seguretat jurídica”
Sobre la permuta de terrenys també retreta pel comú d’Escaldes, la sala administrativa manté que “l’afectació a l’interès públic per la realització de la permuta, en base a criteris econòmics, és una qüestió de fons i no afecta a la regularitat del procediment, de manera que tampoc per aquest motiu es pot apreciar una nul·litat de ple dret de la resolució impugnada”. I com que també han passat més de quatre anys d’ençà de tot plegat, no hi ha res que permeti fer marxa enrere. I llavors només queda el tercer bloc, per analitzar. El relatiu a la modificació del pla d’urbanisme del 2018 i la qualificació de la parcel·la com a sòl urbà consolidat.
“El fet que interessa és que (…) els decrets d’aprovació i de primera revisió del POUP tenen naturalesa reglamentària i, en conseqüència, es troben sotmesos al principi de jerarquia normativa que estableix l’article 7 del Codi de l’administració. En conseqüència, resulta aplicable en aquest cas el motiu de nul·litat que estableix l’article 50.d) del mateix cos legal, el que comporta la necessitat de contrastar el seu contingut amb les previsions de la norma superior, que no és altra que la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme” manté la sentència que hi afegeix: “Precisament el comú considera que resulta improcedent la classificació dels terrenys litigiosos com a sòl urbà consolidat, per l’absència dels requisits que determina la llei.” I aquesta és la clau de volta.
¿Es compleixen o no es compleixen els requisits? “La sentència apel·lada no ha examinat aquesta qüestió, sinó que s’ha limitat a considerar que la revisió d’uns actes dictats els anys 2007 i 2018 seria contrària al principi de seguretat jurídica.” I aquest parer no el comparteix el Superior i, de fet, per aquesta qüestió és per la qual es dona la raó al comú d’Escaldes i s’obliga al Tribunal de Batlles a analitzar el que no va analitzar en el seu moment. Per què? “Com resulta de la jurisprudència abans referida, l’acció que l’administració pot exercir per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d’un acte, per infracció de la jerarquia normativa, és, en principi, imprescriptible, a diferència dels supòsits de mera anul·labilitat, com s’acaba d’examinar.”
“És cert que, segons la mateixa jurisprudència, també són aplicables en aquests supòsits els límits derivats de la seguretat jurídica, la consolidació de situacions, l’equitat o la bona fe, tal com recull la sentència apel·lada”, afegeix la sala. “Tanmateix, en aquest cas no es poden considerar aplicables aquestes limitacions a la imprescriptibilitat de l’acció. En efecte, el comú pretén impugnar la classificació atorgada a uns terrenys per un pla urbanístic que va ser revisat l’any 2018, menys de quatre anys abans de la formulació de la demanda.”
“Resulta de les actuacions que la urbanització d’aquests terrenys no està completada, per la qual cosa no es pot parlar de consolidació de situacions, sinó que resulta plenament actual la discussió sobre l’abast que han de tenir aquests treballs d’urbanització i les obligacions que pesen sobre els propietaris”
I encara una consideració final que dona pistes per on pot anar el convenciment de la sala malgrat que en aquest moment processal no li toca encara pronunciar-s’hi. “Resulta de les actuacions que la urbanització d’aquests terrenys no està completada, per la qual cosa no es pot parlar de consolidació de situacions, sinó que resulta plenament actual la discussió sobre l’abast que han de tenir aquests treballs d’urbanització i les obligacions que pesen sobre els propietaris.”
En fi, ¿el terreny de les Terres del Solà de l’Estany compleix les exigències legals com per ser considerat sòl urbà consolidat que és la consideració que li va atorgar el darrer comú demòcrata? Això és el que haurà de decidir la Batllia. Perquè el Superior estima parcialment el recurs del comú d’Escaldes i de Gili i de Dolsa. I acorda “la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l’òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d’una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat”.
És un petit triomf del comú. Menys d’una tercera part de les pretensions jurídiques inicials. Però l’impacte que pot tenir la resposta de la Justícia és molt important. El que permet la normativa que es basteixi sobre un terreny si aquest és urbà consolidat o no ho és és molt diferent. Pot permetre fer una urbanització, una promoció urbanística o pot portar, com aquell qui diu, a haver de deixar el terreny erm. No del tot, però gairebé.