El ‘cas Rajoy’ contra Andorra s’eleva a crim d’Estat

L’Institut de Drets Humans amb el col·lectiu d’advocats de Catalunya Drets han ampliat la querella criminal ja admesa per l’atac contra la sobirania andorrana que s’atribueix a diversos exresponsables del govern espanyol i components de la denominada ‘policia patriòtica’

Comentaris

Mariano Rajoy amb Toni Martí a la porta de la Moncloa.
Mariano Rajoy amb Toni Martí a la porta de la Moncloa. SFGA

¿Qui va promoure l’atac contra Banca Privada d’Andorra (BPA)? ¿Les autoritats andorranes? “La resposta correcta, al nostre entendre, no és una altra que l’Estat espanyol. Un Estat espanyol que és qui va presumptament orquestrar una ‘Operació d’Estat’ fora de les seves fronteres, violentant la sobirania i independència del nostre Estat (l’andorrà), per tal d’aconseguir un fi polític, en una guerra política contra ‘el nacionalisme català’.”

Aquesta és una de les afirmacions-consideracions que s’inclouen en l’ampliació de la querella que aquest dimecres ha presentat a la batlle instructora del denominat ‘cas Rajoy’, que manté com a investigat l’expresident espanyol i diversos alts càrrecs d’aquell govern, i també membres de la coneguda com a ‘policia patriòtica’. La querella en qüestió la promou l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) conjuntament amb el col·lectiu d’advocats catalans Drets, que lluiten de forma genèrica contra els atacs als drets fonamentals i estan molt focalitzats en tota la qüestió sobiranista.

L’ampliació de la querella, que recull fins a 145 documents diferents i que consta d’unes 280 pàgines, conté tots els esdeveniments que s’han anat descobrint i que van tenir lloc entre el 2013 i el 2016 i que van tenir o han tingut una ascendència directe en el que es considera un atac a la sobirania andorrana que va tenir com a dany més visible la desaparició de BPA i la seva filial espanyola Banco Madrid.

Els querellants consideren que tot l’entramat que es va generar amb les més altes instàncies polítiques del moment conxorxades configuren un crim d’Estat del qual en va ser víctima Andorra i BPA, més enllà de persones físiques i pel qual han de respondre tots els implicats com si d’una associació il·lícita es tractés

Els querellants consideren que tot l’entramat que es va generar amb les més altes instàncies polítiques del moment conxorxades configuren un crim d’Estat del qual en va ser víctima Andorra i BPA, més enllà de persones físiques -com l’exCEO del banc Joan Pau Miquel o l’empresari Higini Cierco- i pel qual han de respondre tots els implicats com si d’una associació il·lícita es tractés. Justament, en l’ampliació de querella des del punt de vista jurídic una de les qüestions que té rellevància és, per exemple, que es demana a la batlle que acusi els ja encausats de formar el que a Espanya seria una banda criminal organitzada.

I és que s’aporta documental molt extensa que fan considerar als querellants que Rajoy, juntament amb Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Cristóbal Montoro o comandaments policials com Ignacio Cosidó, Eugenio Pinto o Marcelino Martín Blas entre altres implicats van actuar de forma coordinada i amb la intenció d’aturar de la manera que fos l’avenç de l’independentisme català van considerar que una fórmula era posant al descobert la presumpta evasió fiscal dels principals dirigents d’aquell moviment. A BPA, però, va resultar que no hi havia res.

L’ampliació de querella també posa l’accent en el fet que hi va haver falsedat documental. I en aquest sentit es remarca que les autoritats espanyoles van portar a engany el FinCEN facilitant-los informació que ha resultat no ser certa. Els casos ‘Veneçuela o Petroli’ i ‘Petrov’ no tenien res a veure amb el que es va indicar a les autoritats nord-americanes. I en el cas Gao Ping, els empresaris xinesos mai van operar amb dòlars. En aquest sentit, es demanen dues coses.

D’una banda, que s’imputi el comandant de la guàrdia civil Basilio Luis Sánchez Portillo, que és qui va reconèixer en un programa de televisió haver facilitat documentació a les autoritats americanes. I enllaçat amb això, l’ampliació de la querella sol·licita que s’ampliï el delicte de falsedat documental als responsables directes de Sánchez Portillo (com eren Marcelino Martín Blas i Francisco Martínez) i que veient que tot plegat formava part d’un entramat pactat, es consideri que Rajoy, Montoro i Fernández Díaz van participar d’un suposat delicte de falsedat documental continuada.

S’aporta documental molt extensa que fan considerar als querellants que Rajoy, juntament amb Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, Cristóbal Montoro o comandaments policials com Ignacio Cosidó, Eugenio Pinto o Marcelino Martín Blas entre altres implicats van actuar de forma coordinada i amb la intenció d’aturar de la manera que fos l’avenç de l’independentisme català

El text que es va presentar aquest dimecres a la Batllia és molt extens i suportat amb moltíssima documentació. S’ha estat recopilant informació durant tot aquest 2023 per poder acabar configurant un document que, alhora, ajudi la batlle instructora a avançar amb la causa vist que després d’un any d’haver-se suposadament tramitat els escrits de querella i l’aute d’encausament a tots els investigats no hi ha hagut cap més moviment i, més encara, la majoria dels implicats més que col·laborar en l’esclariment dels fets -fins i tot alguns departaments de la policia andorrana, se cita en el text- el que s’està fent és posar pals a les rodes.

Més enllà de les àmplies justificacions fàctiques i jurídiques per considerar els fets com a crim d’Estat i reclamar les noves imputacions o ampliacions de les ja realitzades, en el marc de l’ampliació de la querella es demanen que es duguin a terme noves diligències. Així, que es torna a mostrar la necessitat d’interrogar tots els querellats inclòs, ara, Sánchez Portillo. I es demana el testimoni de l’exministre d’Economia, Indústria i Competitivitat del govern Rajoy Luis de Guindos alhora que també la de qui era secretari d’Estat de Comerç Jaime García Legaz, que va intervenir, com a mínim, en una reunió a Soldeu amb qui en aquell moment era cap de Govern a Andorra Toni Martí. També se sol·licita, entre altres, que es prengui declaració al citat Martí i als exministres Jordi Alcobé, Jordi Cinca i Gilbert Saboya.

A nivell documental, els querellants reclamen a la instructora que torni a demanar l’aixecament de la immunitat diplomàtica de l’inspector de policia i exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso. També se sol·licita que es demani a l’AREB que aporti l’auditoria que va fer PricewaterhouseCoopers. També que s’exigeixi a l’INAF -ara AFA- que remeti tota la documentació que des del 2010 hagués intercanviat amb el FinCEN o altres organismes anàlegs en relació amb la BPA i el mateix en el cas de la UIFAnd. I finalment que es facin les gestions oportunes perquè el departament del Tresor americà i el FinCEN aportin tota la informació i documentació que va estar al seu abast per elaborar el ‘Notice’ que va estar en la base de la intervenció de BPA.

Comentaris (13)

Trending