Ara, però, l’encarregat de la instrucció de la querella interposada el 2021 per un dels homes que hauria estat esclavitzat en una de les mines de Serra Leone, Francisco de Jorge, considera que les responsabilitats penals de qui va ser l’encarregat del grup fonedor andorrà a l’Àfrica a final de la dècada del 1990 no estarien prescrites degut a la gravetat dels fets que s’atribueixen a Terrén, que segons el jutge instructor, encaixen en el tipus dels crims de guerra i de lesa humanitat. De fet, el jutge ha decidit convertir el que eren unes diligències prèvies en un sumari en tota regla.
Segons que publica el digital espanyol eldiario.es, citant la consulta d’un aute que hauria dictat De Jorge, “no s’ha operat la prescripció i per raó de la pena màxima aplicable al procediment ha de tramitar-se com a sumari”. A més, indica en la interlocutòria el jutge magistrat, hi ha indicis per pensar que el negoci de compra-venda de diamants, dits de sang perquè la guerrilla que esclavitzava compatriotes i altres persones en mines lliurava pedres precioses a canvi d’armes o diners per adquirir-les, es podria haver allargat fins al 2003. La guerra civil a Serra Leone es va donar entre el 1997 i el 2002.
La tramitació d’aquesta causa evidencia un enfrontament entre l’instructor i l’acusació pública, la defensa de Terrén i la sala penal de l’Audiència. I això és així perquè mentre el primer va ordenar la detenció i posterior empresonament de l’exresident a Andorra, i soci juntament amb l’exministre Jordi Cinca d’Orfund, la fiscalia, la defensa i la sala penal consideren que no hi havia motius per mantenir l’home a la presó. Per l’arrelament que té Terrén a Espanya malgrat viure de manera habitual al Brasil i perquè pateix una malaltia que l’obliga a tractar-se amb assiduïtat a Espanya.
TESTIMONIS
A més, insinuava el fiscal, el cas podria haver estat prescrit. De fet, el ministeri públic no atribuïa als fets la gravetat que li dona el jutge instructor. Caldrà veure ara si la decisió de transformar les diligències prèvies en sumari no es revoca. Si no fos el cas, s’encetaria una investigació, una instrucció, amb tota la intensitat i extensió. I es podria donar lloc a la totalitat o bona part de les diligències sol·licitades pel querellant. I entre aquestes s’hi inclou una llarga llista de testimonis.
Testimonis que a parer del querellant haurien estat observadors dels fets o bé els coneixerien o bé haurien dut a terme actuacions per facilitar-los. Hi ha una bona colla de les persones que es proposa que s’interroguin que són de nacionalitat andorrana. En la querella hi figuren Jordi Cinca, home clau en l’entramat societari que operava sota la ‘marca’ Orfund. Joan Samarra i Càndid Naudi, que com Josep Lluís Buch, també citat, van ser accionistes del grup empresarial fonedor. Miquel Canturri, Joaquim Tomàs, Amor Fuentes, Mònica González, Jean Pujol i Ricard Reguant també se’ls inclou a la querella per les seves vinculacions, directes o indirectes, en les activitats de l’entramat.
Comentaris (3)