Més enllà del toc que el president del tribunal, Enric Anglada, ha fet a l’advocada de la defensa que intervé els darrers dies en l’interrogatori per fer preguntes suposadament reiteratives -circumstància en la qual en tot cas també hauria incorregut el ministeri fiscal sense que se li recriminés-, la vista ha mantingut el to dels darrers dies, mirant d’analitzar fil per randa el control que es feia de l’operativa de Pallardó. La processada ha tornat a insistir que eren tants els tiquets que el client aportava per justificar les seves transaccions, que al final se li va haver de dir que no calien més justificants de cada operació concreta. El control, però, es va mantenir.
Fins que es va canviar el model de negoci i es va decidir frenar els clients que evadien el fisc de la seva jurisdicció de manera reiterada. “Va ser una decisió personal del banc”, no pas que el client hagués evolucionat d’una manera negativa més enllà de l’increment del volum de negoci. BPA va estimar-se més prestar una atenció especial a la legislació espanyola donat el fet que s’havia adquirit Banco Madrid i es volia evitar cap mena de problemàtica.
La cap de compliment normatiu, en un moment de la sessió d’aquest dijous, en què ha parlat dels intercanvis de diner en efectiu ha dit que aquests procediments eren habituals a la plaça financera andorrana i que “no afegeix res quant a blanqueig”. També ha recordat que hi havia una traçabilitat total i, en conseqüència, un alt nivell de control que es feia “amb esperit, voluntat i els millors esforços”.
La processada ha recordat que la certesa que s’estan fent prou bé les coses no hi és mai del tot i la incertesa, sempre hi és present. Però que es posaven mesures intenses conscients que “mentre hi hagi clients, hi ha risc”. I els intercanvis eren “una operativa de risc” i que per això es feia una diligència de control. També ha recordat que mai no es va prohibir aquesta pràctica fins poc abans de la intervenció de BPA.