Miquel ha justificat d’aquesta manera el fet que s’usés la societat Landstreet, que de cap manera es considera una ‘caixa B’ de BPA. “Era una solució relativament eficient i còmoda sense haver de pagar a ningú”, ja que la societat externa no cobrava res per com una mena d’intermediació en l’abonament dels complements salarials. “Ningú no tenia dubtes que cobrava de BPA”, ha reconegut Miquel.
Miquel ha insistit novament en la sessió d’aquest dimarts de la causa general del ‘cas BPA’ en què en relació amb les operatives diverses hagudes al banc, i en especial amb la de Rafael Pallardó, tant les diligències ordinàries com la reforçada era “rigorosa” i “d’una forma completa”
L’ex-CEO de BPA ha insistit novament en la sessió d’aquest dimarts de la causa general del ‘cas BPA’ en què en relació amb les operatives diverses hagudes al banc, i en especial amb la de Rafael Pallardó, tant les diligències ordinàries com la reforçada era “rigorosa” i “d’una forma completa”. La diligència era “objectivament correcta, honesta i suficient” i que permetia detectar “tot allò visible” en relació amb els clients.
Durant l’interrogatori que li estan fent les defenses, i encara la que exerceix Josep Anton Silvestre, Miquel s’ha referit també a Landstreet com la societat pont per abonar complements salarials a treballadors i directius que es volia gratificar “per confidencialitat i per evitar la inflació de les despeses de personal”. En cap cas es va voler comprar cap voluntat ni res similar. Segons l’ex-CEO de BPA, aquesta mena de complements, sovint en efectiu, era pràctica habitual de totes les entitats de la plaça financera, tot i que amb el temps es va anar evolucionant cap a la transparència i els salaris, de manera interna, eren de domini més públic.
Miquel també ha explicat que per “un error humà” Landstreet no va abonar entre el 2010 i el 2013 la part de la seguretat social corresponent a aquelles gratificacions. Estant al centre penitenciari, Joan Pau Miquel va demanar que es regularitzés la situació a raó d’uns 554.000 euros.