Tot plegat deriva de la petició que va fer un particular el 26 de maig del 2021 al ministeri de Sanitat espanyol per tal que se li lliurés una còpia íntegra del conveni firmat entre Espanya i Andorra per la cessió de vacunes per combatre el coronavirus. El mateix particular també va demanar al departament de salut d’Espanya que lliurés una relació de possibles acords o convenis amb qualsevol altre país amb els quals hagués pogut haver arribat el govern espanyol per revendre o donar vacunes.
En relació amb Andorra, país amb el qual era públic i notori el pacte subscrit pel govern presidit per Pedro Sánchez per cedir vacunes a preu de cost, el particular exigia el text complet del conve ni més enllà de la síntesi publicada al BOPA. El ministeri s’hi va negar. I a la data de la petició només es va reconèixer que s’havien revenut 13.650 dosis de la vacuna Biontech Pfizer a Andorra. Llavors no s’havia fet fet cap donació a cap país malgrat que estava previst fer-ne.
Quant a la còpia del conveni amb el ministeri de Salut del Govern d’Andorra, el seu homòleg espanyol va “denegar l’accés a la informació interessada en aplicació dels límits previstos a l’article 14.1 c) i k) de la llei de Transparència i Bon Govern, per entendre que la divulgació del text complet del conveni amb Andorra pot vulnerar l’obligació de secret requerit en els processos de presa de decisió”. I també podria “afectar el superior interès de protecció de les relacions exteriors, tenint en compte que es tracta de documents en la producció dels quals es dóna la intervenció de un tercer país”.
El ministeri espanyol de Sanitat es va limitar a publicar el BOE un extracte del conveni amb Andorra i a informar que s’havia arribat a un acord de revenda de 13.650 dosis de la vacuna de Biontech Pfizer amb el Principat d’Andorra
Davant d’aquesta decisió inicial, el particular que pretenia les dades va acudir al Consell de Transparència i Bon Govern, que després d’analitzar la situació, va arribar a la conclusió que Sanitat havia de lliurar el conveni amb Andorra perquè, entre altres coses, l’oposició del ministeri “no concreta en què perjudicaria futures negociacions ni quina desconfiança generaria a l'hora de formalitzar futurs acords d'aquesta mena, que serien hipotètics i ni tan sols han de donar-se. Ja és una dada coneguda, sense tenir les còpies dels acords i convenis requerits, si les dosis han estat donades o si s'han revenut al mateix preu com en el cas d’Andorra”.
El ministeri de Sanitat, a través de l’Agència del Medicament, va portar el cas als tribunals i el jutjat central contenciós administratiu va avalar la decisió del Consell de Transparència del 8 d’abril del 2022 en el sentit que calia que es lliurés la documentació requerida. La resolució del jutjat de l’Audiència nacional es va notificar el març del 2023. L’advocacia de l’Estat espanyol, en representació de l’Agència del Medicament, va continuar lluitant perquè el conveni sobre les vacunes per combatre la Covid que s’havia signat amb Andorra no s’hagués de publicitar.
La Sanitat espanyola s’ha mantingut ferma en el fet que desvetllar les dades que conté el conveni, que també afecta Pfizer, podia posar en dubte la capacitat negociadora del ministeri i afectaria relacions futures. I malgrat que des del punt de vista de la transparència es manté que no es justifiquen els potencials perjudicis, la sala contenciosa administrativa de l’Audiència nacional sí que troba que podria ser perillós que s’entregués la documentació relativa a l’acord amb Andorra.
En una sentència recentment dictada i a la qual ha tingut accés l’Altaveu, la sala avala el posicionament de l’Agència del Medicament. La conclusió final del tribunal és que “es pretén el lliurament d’informació confidencial sense donar al laboratori intervenció en el procediment. Però, a més, es posa en risc la posició de la Comissió Europea, que va assumir el paper de central de compra de vacunes per compte dels estats membres, en la negociació amb els fabricants, sense que s’hagi justificat un interès públic concret en la divulgació de la informació”.
Vista aquesta consideració final, la sala “estima el recurs d'apel·lació interposat per l’advocacia de l’Estat, a la representació que legalment ostenta del ministeri de Sanitat, contra la sentència núm. 58/2023 de 14 de març, del jutjat central contenciós administratiu núm. 1 de l’Audiència nacional, dictada en el procediment ordinari número 33/2022, que revoquem i en el seu lloc, estimem el recurs contenciós administratiu interposat contra la resolució del Consell de Transparència i Bon Govern número 832/2021, de data 8 d'abril del 2022, que anul·lem per no ser ajustada a dret”.
ELS RAONAMENTS
A les citades conclusions anteriors s’hi arriba a partir d’un seguit de consideracions que, sobretot, emanen de decisions prèviament adoptades per la sala que ara s’ha pronunciat. I que consideren que hi ha límits que s’han de garantir i no sobrepassar. Més encara quan pel mig hi ha participació de la Comissió Europea i també el Tribunal de la UE s’ha pronunciat al respecte tot defensant la confidencialitat dels acords haguts en el marc de la pandèmia, la crisi de la Covid i els pactes subscrits entorn de les vacunes per fer front al coronavirus.
La sala recorda consideracions de sentències prèvies en què s’exposa que “la limitació del dret d'accés a la informació quan això pugui afectar els interessos econòmics i comercials, el secret professional i garantir la confidencialitat en els processos de presa de decisió. El coneixement per tercers països del cost total de l'operació suposa revelar dades d'índole econòmica afectants a fi de negoci, que podrien ser utilitzats per altres països en perjudici de cara a futures operacions”.
“Es pretén el lliurament d’informació confidencial sense donar al laboratori intervenció en el procediment. Però, a més, es posa en risc la posició de la Comissió Europea, que va assumir el paper de central de compra de vacunes per compte dels estats membres, en la negociació amb els fabricants, sense que s’hagi justificat un interès públic concret en la divulgació de la informació”
Al mateix temps, i pel que fa a la necessària confidencialitat i secret de les decisions administratives, la sentència diu que “cal tenir en compte que una divulgació descontextualitzada de la informació relativa al contingut de les revendes efectuades, podria tenir un impacte seriós en la determinació de les condicions en la formalització d'aquest tipus de contractes. A més, els preus de les dosis de les vacunes són part de les clàusules de confidencialitat de els contractes subscrits”. D’altra banda, “el cost d'adquisició de les vacunes està subjecte a confidencialitat en ser part dels acords d’adquisició anticipada conclosos per la Comissió Europea amb els fabricants de vacunes”. En aquest sentit hi ha haver unes directrius de negociació entre l’esmentada Comissió i els estats membres.
“En haver-se pactat els preus amb els fabricants a acords d’adquisició conclosos per la Comissió Europea, la informació que té el ministeri de Sanitat està sotmesa a les regles d’accés a la informació d’àmbit europeu”, diu la sentència. I recorda, també, algunes decisions del Tribunal General de la UE. Així, el tribunal europeu considera que “el rebuig a lliurar informació, emparat en l'excepció relativa al límit de protecció d'interessos comercials, sobre preus, raons per les quals una oferta és atractiva o modalitats de finançament, és legítim en tant que la seva divulgació al públic posa en risc la posició de concurrència d’un productor en un escenari d’alta competència en què intervenen els laboratoris farmacèutics, accentuat per les circumstàncies especials de l’epidèmia del Covid-19, no s'ha justificat un interès públic superior en la divulgació de la informació esmentada”.
I entre altres coses, i per acabar, es manté també que el tribunal sosté que “correspon l'excepció relativa a la protecció dels processos de presa de decisions, no ha de tenir en compte únicament un sol dels acords adoptats, quan aquests s'inscriuen dins d’una estratègia de la Comissió per assegurar el proveïment de vacunes en una situació de pandèmia i hi ha altres processos d’adquisició en marxa”. Afirma que “correspon al sol·licitant de la informació posar de manifest perquè l’interès públic exigia la divulgació de la informació requerida, a costa de debilitar la posició negociadora de la Comissió”.