Respecte de la ràdio i la tele públiques, el Tribunal de Comptes va informar en la seva fiscalització relativa a l’any 2020 que “s’han detectat increments salarials a personal fix de l’entitat, els quals superen l’índex de preus al consum que fixa com a límit l’article 19 de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2020”. I recordava que “aquest fet és susceptible de generar responsabilitats en els termes que preveuen els articles 57 i següents de la Llei general de les finances públiques”.
De fet, aquesta mateixa advertència, malgrat que la Batllia hagi arxivat la qüestió relativa a l’any 2020, el Tribunal de Comptes la torna a fer en l’informe recentment publicat, i corresponent a l’exercici 2022. En efecte, la cita és molt similar a l’anterior. L’informe deixa constància que “s’han detectat increments salarials a personal fix de l’entitat, els quals superen l’índex de preus al consum que fixa com a límit els articles 19.2 i 19.5 de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2022, sense donar compliment a l’establert a l’article 25 del Reglament intern de treball de RTVA per un import de 23.000 euros”.
DESPESA EN TEMPS COVID
En relació amb l’Autoritat Financera (AFA), les advertències van anar una mica més enllà. O, com a mínim, van ser en un doble sentit. Perquè hi va haver increments salarials segons el Tribunal de Comptes indeguts però, a més, tampoc no es va donar compliment a les mesures de racionalització derivades de la crisi econòmica lligada a la Covid i que van fer que hi hagués una reducció salarial a l’administració.
Així, s’explicava en l’informe del Tribunal de Comptes referent a l’exercici 2020 de l’AFA que “la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques, preveu en el seu article 2 que els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i la resta d’organismes, institucions, entitats i societats públiques participades majoritàriament pel Govern, es troben sota l’aplicació de la citada norma”.
I, d’acord amb l’article 3, “afecta als llocs de treball que no s’han proveït mitjançant un procés de selecció, que treballin prop de les administracions i entitats definides a l’article 2 i que no tinguin la condició de funcionaris o treballadors públics, tal com els defineix la Llei de la funció pública”. En aquest marc exposava l’ens de fiscalització pública que “s’ha observat com l’AFA no ha aplicat aquestes reduccions, el que contradiu la citada norma. Aquest fet és susceptible de generar responsabilitats en els termes que preveuen els articles 57 i següents de la Llei general de les Finances Públiques”.
A banda de la racionalització de la despesa que no es va dur a terme com establia la legislació ‘exprés’ derivada de la crisi per la Covid, en l’informe relatiu al 2020 el Tribunal de Comptes també va posar de manifest que “d’acord amb els articles 19.2 i 19.6 de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2020, s’ha detectat un increment salarial al director d’Assegurances, Estudis Tècnics i Processos de l’entitat, el qual supera l’índex de preus al consum. Aquest fet és susceptible de generar responsabilitats” en relació amb el que marca la Llei general de les Finances Públiques.
Davant de tot plegat, l’octubre del 2022 el Tribunal de Comptes va posar en coneixement de la Batllia i de la fiscalia els fets abans descrits. I actualment, segons que ha pogut saber l’Altaveu, l’autoritat judicial ha decidit l’arxiu de les diligències prèvies per un presumpte delicte major d’administració deslleial del patrimoni públic previst i penat a l’article 389 del Codi penal contra persona desconeguda i contra el legal representant.