La Batllia reactiva la investigació del ‘cas Inlingua’

La instructora de la querella criminal instada per tres acadèmies de llengües que al seu dia van considerar que hi havia tràfic d’influències per afavorir des de les administracions el centre d’implantació internacional reclama tot d’informacions al Govern, als comuns i algunes parapúbliques

Els querellants creuen que s'hauria afavorit des de les administracions a Inlingua.

La Batllia especialitzada que instrueix la querella criminal instada a principi del 2023 per tres acadèmies de llengües del país contra les empreses Esport Organització Advent i, especialment, contra Inlingua -en totes dues societats hi participa d’una manera o altra l’actual ambaixador Ferran Costa- ha reactivat la investigació sol·licitant al Govern, als comuns i a algunes parapúbliques tot d’informació amb la qual pretendria comprovar si especialment el centre de llengües amb implantació internacional ha estat afavorit d’alguna manera els darrers anys per les administracions. La querella es va interposar per un presumpte delicte de tràfic d’influències. 

Des del mes de setembre de l’any passat, quan els querellants es van presentar en les dependències judicials per ratificar la querella després que el dossier hagués passat del Tribunal de Corts a la Batllia que pràcticament no s’havia fet cap diligència més. Ara, però, la instructora, que ha mandatat la policia perquè faci tot un seguit de feina analítica, ha sol·licitat tot de documentació i dades per mirar d’aclarir si realment les adjudicacions que va rebre Inlingua estaven o no estaven justificades. 

Les tres acadèmies de llengües que consideren que es beneficiava Inlingua es ratifiquen a la Batllia

Segons fonts properes a la investigació, la batlle ha sol·licitat al Govern, als set comuns, a FEDA, Andorra Telecom, la CASS i RTVA que aportin el detall de totes les adjudicacions que hagin fet des de l’1 de gener del 2015 i fins ara a Inlingua i tots els altres centres i acadèmies de llengües legalment establerts al Principat i que ofereixin serveix iguals o equivalents a la firma investigada. Així es pretén fer, aparentment, una comparativa a nivell de volum de les fines atorgades i quines han anat a parar on.

Querella d’un grup d’acadèmies d’idiomes pel suposat ‘abús’ d’adjudicacions públiques a Inlingua

Més detalls que ha sol·licitat la instructora al Govern són els llocs, funcions i càrrecs públics exercits per Ferran Costa com a principal soci de les dues empreses esmentades i que són les referides en la querella. També es demana a Inlingua que aporti la titulació de tot el personal que ha exercit a l’empresa, a nivell de docència lingüística, des del 2015 cap aquí. I al Govern se li reclama que informi si mai ha encomanat traduccions a Inlingua. I, en cas afirmatiu, que exposi el motiu i aporti l’expedient o els expedients corresponents. 

Les peticions de la instructora suposen, segons les fonts, “un gran impuls” en la investigació i aclariment de la causa

Les fonts consultades han assegurat que pot acabar resultant que entre unes parts i les altres s’acabi aportant una quantitat ingent de documentació. Per això s’encomana a la policia, al grup d’investigació que pertoqui, que es faci càrrec de l’anàlisi de tot plegat. Les peticions formulades per la instructora suposen, segons les fonts, “un gran impuls” en la investigació i aclariment del denominat ‘cas Inlingua’. Les demandes formulades semblen clau, segons les fonts, perquè la batlle es decanti per arxivar el cas si es descarta que hi hagi hagut cap afavoriment il·legal o per seguir endavant en tot plegat i, fins i tot, incrementar eventualment el nombre de delictes i fins i tot les persones -físiques i jurídiques- en relació amb les quals s’investigui. 

Les adjudicacions de Presidència a Inlingua es van disparar a partir de l’arribada de Jordi Gallardo

També es pot arribar a concloure que no hi ha cap il·lícit penal però hi podria haver, suposadament, alguna infracció en l’àmbit penal. En tot cas, la reactivació de la investigació sembla que és perquè tot plegat agafi el camí definitiu. I és que el fet que inicialment l’empresari i polític ocupés un càrrec polític -conseller general- i, per tant, fos jurídicament aforat, va comportar que el cas primer anés al Tribunal de Corts i, després, en perdre Ferran Costa la condició d’aforat, la causa es dirigís cap a la Batllia, amb la qual cosa tot plegat ha fet anar més lent del que hauria pertocat l’avenç de les diligències.