En efecte, a mitjan gener 2019 els accionistes majoritaris de BPA fins a la seva nacionalització va interposar una querella contra el consell d’administració de l’AREB i el director general de l’ens pels presumptes delictes majors de prevaricació, de falsejament de comptes socials, de creació de document inveraç, d’administració deslleial de patrimoni públic, d’administració deslleial, de blanqueig i d’associació il·lícita. Va passar un any i mig fins que no es va acceptar a tràmit però finalment es va admetre.
Els querellants, entre altres coses, demanaven un informe pericial per saber l’evolució dels fons propis de BPA des que es va iniciar el procés de resolució el 2016 i reclamava a la Batllia que exigís a l’AREB els comptes de l’entitat bancària nacionalitzada. El mateix que fa anys que reclama el Tribunal de Comptes i que l’AREB es nega a lliurar justificant que es tracta d’una entitat privada, quan, com l’ens fiscalitzador, els querellants entenen que l’AREB ha assumit el control de BPA a través de la seva intervenció però, alhora, n’és actualment el responsable del 100% de les accions i, per tant, està totalment participat per un ens públic.
Per ara, la Batllia encara no ha promogut cap diligència tendent a conèixer ni l’evolució dels fons de BPA ni a saber la realitat dels seus comptes. Però sí que va prendre declaració, per exemple, al director general de l’AREB i administrador únic de BPA, un Òscar Gelabert que es va espolsar qualsevol responsabilitat i va assegurar davant la instructora que ell es va limitar i es limita a seguir les instruccions del consell d’administració presidit fins fa pocs mesos per Albert Hinojosa i més recentment per Sílvia Cunill.
ELS COMPTES
L’ampliació de la querella admesa fa poques setmanes, durant el mes d’agost, segons que ha pogut saber l’Altaveu té com a base el fet que hagin transcendit, almenys de forma parcial -però amb informació àmplia detallada- els comptes que es reclamen des del Tribunal de Comptes des de fa anys. Justament, i entre altres, els documents que han transcendit deixen entreveure que la gestió de l’AREB hauria generat un forat de 500 milions d’euros en xifres rodones a la BPA nacionalitzada. A més, el banc intervingut per l’administració ha passat a tenir -el 2020- uns fons propis negatius de 190 milions d’euros.
Tot plegat, a part de generar un important perjudici als clients de BPA que continuen bloquejats a l’entitat bancària posaria en risc també les arques públiques. De fet, es demana si s’han fet les aportacions necessàries per recapitalitzar la societat tal i com la legislació vigent exigeix o si bé, una vegada més, l’AREB s’ha saltat la llei, com consideren els querellants que s’està fent, per exemple, amb el fet de no entregar, de manera discrecional i fins i tot arbitrària, els comptes sol·licitat de forma reiterada.
En fi, que s’acusa l’AREB de fer una gestió fraudulenta dels fons de la nacionalitzada BPA que l’hauria portat a l’UCI o més enllà i que, de manera deliberada, s’estaria ocultant aquesta situació oposant-se l’AREB de forma reiterada i continuada davant d’un organisme de fiscalització com és el Tribunal de Comptes a entregar la documentació que els querellants tornen a exigir. Vaja, que reclamen a la Batllia que demani a l’AREB que d’una vegada per sempre aporti la informació requerida.
Per tot plegat, els antics mandataris de BPA acusen l’AREB, a banda de tots aquells delictes pels quals ja hi havia una querella admesa, de tres nous delictes: un de continuació de prevaricació de funcionari públic, un altre de sostracció de béns públics i un tercer d’administració deslleial de patrimoni públic. Una vegada revisada l’ampliació de la querella, i considerant la batlle que els fets que s’hi descriuen, són susceptibles de poder ser constitutius de delicte, ha decidit admetre la querella i, per tant, ha acceptat investigar els fets. El constant no lliurament dels comptes que amagarien el forat que la gestió de l’AREB hauria suposadament generat.