La Batllia es renta les mans en la reclamació econòmica dels antics propietaris de BPA

El Tribunal de Batlles desestima la petició de més de 365 milions de la família Cierco al·legant que no hi ha responsabilitat de l’administració en la destrucció del banc i ara serà el Superior qui haurà d’analitzar un cas que podria acabar a Estrasburg

Rètol de BPA en una de les oficines que el banc tenia al centre del país. ARXIU

La Batllia ha desestimat la demanda de responsabilitat administrativa formulada per la família Cierco contra el Govern i l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) per la destrucció de Banca Privada d’Andorra (BPA) i el perjudici que això els va suposar. En global, els antics propietaris de BPA reclamaven més de 365 milions d’euros. La desestimació la formula el Tribunal de Batlles en base a arguments usats pel Superior en altres causes. En primera instància, doncs, no s’aporta cap reflexió nova per arribar a concloure que no hi ha responsabilitat administrativa en la resolució del banc.

Davant d’aquesta desestimació, és obvi que el cas arribarà ara la sala administrativa del Tribunal Superior i tot plegat està més a prop que arribi a les instàncies europees i, en concret, al Tribunal d’Estrasburg. La Batllia no analitza pas les anomalies denunciades pels antics accionistes de BPA. Sí que argumenten, per això, perquè els batlles, abans de decidir, no han acudit al Tribunal Constitucional perquè analitzi la idoneïtat de la coneguda com a Llei de l’AREB. I és que la família Cierco, entre altres coses, havia considerat que els efectes retroactius de l’esmentada llei són anticonstitucionals. Però els batlles creuen que per decidir sobre la reclamació no cal consultar el Constitucional.

En relació al fons de la qüestió, els màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització -la Batllia, per exemple, diu que no es pot parlar ni d’expropiació ni d’espoliació accionarial i assegura que el que la resolució el que va fer va ser devaluar les accions fins a 0-, consideren que l’administració no va actuar degudament. Ni abans ni després de la nota del FinCEN. I en la seva demanda, articulada ja al 2016, exposaven múltiples exemples. Des les advertències fetes per les autoritats americanes el 2014 que no haurien tingut una resposta eficaç per part del Govern fins al fet que ni l’executiu ni llavors l’INAF, el 2015, no van presentar cap al·legació davant la nota del FinCEN.

En la seva demanda, articulada ja al 2016, exposaven múltiples exemples. Des les advertències fetes per les autoritats americanes el 2014 que no haurien tingut una resposta eficaç per part del Govern fins al fet que ni l’executiu ni llavors l’INAF, el 2015, no van presentar cap al·legació davant la nota del FinCEN

Els antics propietaris de BPA, que recorden en la demanda que les autoritats de control sempre van auditar el banc i mai van al·legar res, menys encara de la gravetat que exposaria el FinCEN, i que expliquen que al seu dia ja havien posat al corrent del supervisor les causes que podien tenir algun impacte reputacional, consideren que hi havia altres mecanismes abans que adoptar la resolució del banc i creuen que tota l’actuació administrativa va ser manifestament precipitada i desproporcionada. Però la Batllia s’aferra al fet que altres jurisdiccions ja han avalat els procediments que s’han anat duent a terme.

La sentència, dictada el 4 de setembre i que, com s’ha dit, és recurrible, se sustenta en argumentaris d’altres resolucions. Per mantenir, per exemple, que “l’existència d’un sistema de supervisió pública de les entitats financeres no trasllada a l’administració la responsabilitat per les actuacions d’aquestes darreres”. O que “l’actuació de l’administració es va jutjar llavors com adequada a les circumstàncies de bloqueig de l’operativa de BPA, derivada dels efectes de la nota del FinCEN, de manera que no es pot apreciar tampoc en aquest aspecte cap omissió culposa que pugui donar lloc a l’exigència de responsabilitat patrimonial de l’administració”.

Per tot plegat, la Batllia desestima la petició “en no concorre cap causa de responsabilitat administrativa derivada de les actuacions realitzades pels demandats abans, i després de la publicació de la nota del FinCEN de març del 2015, sense que s'escaigui -per aquest motiu- practicar cap altra prova anteriorment denegada. En efecte ja existeixen en les actuacions suficients elements de judici per resoldre la qüestió litigiosa, el tot en aplicació dels criteris d’utilitat, necessitat i proporcionalitat que recull l'article 174 del Codi de procediment civil, d’aplicació supletòria”.

‘OPERACIÓ CATALUNYA’

El Tribunal Batlles deslliga la reclamació en via administrativa de l’impacte penal que pot tenir el cas. De fet, no hi ha cap causa, ni a Andorra ni col·lateralment a Espanya, que hagi condemnat ni ningú de BPA ni tan sols cap de les persones que apareixen en les causes citades pel FinCEN, per suposades activitats delictives que, alhora, fossin punibles també al Principat. Per contra, la Batllia no tanca les portes, en la resolució que desestima la demanda econòmica, al fet que hi pugui haver un efecte de la denominada ‘Operació Catalunya’ en la pressió exercida sobre BPA.

En efecte, en la seva sentència ara dictada, es deixa oberta la porta a què s’investigui en una altra instància l’actuació de la coneguda com a ‘policia patriòtica’ espanyola i els efectes a Andorra que hauria tingut la ‘guerra’ contra l’independentisme català. Ara bé, considera el tribunal, almenys en primera instància, que en seu administrativa no és “necessari indagar aquí -per ser quelcom extern a l’objecte del present procés- tot allò que es denuncia pels agents com a ‘Operació Catalunya’”.