De fet, ha estat la voluntat de la fiscalia de voler condemnar Mendoza que ha portat la instructora a dur la causa fins al final i a enviar-la a judici. La batlle que ha dirigit la investigació del cas en alguns moments, després de fer decaure les acusacions d’un delicte major de calúmnies contra el Govern i d’un altre delicte major de difamació contra els Coprínceps, va donar senyals en alguns moments de voler tancar l’expedient i arxivar-lo. Però no ha estat així.
La insistència de la fiscalia, a qui el Govern va posar en el seu coneixement tot un seguit de fets -com per exemple l’informe que Stop Violències va defensar davant el Comité per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU, el 2019, o algunes entrevistes radiofòniques al redós d’aquella data- ha comportat que finalment el cas acabi a judici. I no es podrà substanciar per la via ràpida perquè això comportaria que Mendoza hauria d’assumir la seva culpabilitat. I no s’està en aquest escenari ni molt menys.
L’activista social d’alguna manera o altra sempre s’ha mantingut en la seva posició i, alhora, hi ha molta jurisprudència europea que indica que les institucions han de suportar certs ‘atacs’ dels seus ciutadans. O dit d’una altra forma, que no hi ha manera perquè un particular pugui fer allò de què fonamentalment s’acusa Mendoza Cortés, que és un delicte continuat de desprestigi a les institucions. La presidenta d’Stop Violències, que des de fa anys té la lluita en pro de la despenalització de l’avortament per bandera, es considera víctima de violència d’Estat.