De fet, ha estat la voluntat de la fiscalia de voler condemnar Mendoza que ha portat la instructora a dur la causa fins al final i a enviar-la a judici. La batlle que ha dirigit la investigació del cas en alguns moments, després de fer decaure les acusacions d’un delicte major de calúmnies contra el Govern i d’un altre delicte major de difamació contra els Coprínceps, va donar senyals en alguns moments de voler tancar l’expedient i arxivar-lo. Però no ha estat així.
La insistència de la fiscalia, a qui el Govern va posar en el seu coneixement tot un seguit de fets -com per exemple l’informe que Stop Violències va defensar davant el Comité per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU, el 2019, o algunes entrevistes radiofòniques al redós d’aquella data- ha comportat que finalment el cas acabi a judici. I no es podrà substanciar per la via ràpida perquè això comportaria que Mendoza hauria d’assumir la seva culpabilitat. I no s’està en aquest escenari ni molt menys.
L’activista social d’alguna manera o altra sempre s’ha mantingut en la seva posició i, alhora, hi ha molta jurisprudència europea que indica que les institucions han de suportar certs ‘atacs’ dels seus ciutadans. O dit d’una altra forma, que no hi ha manera perquè un particular pugui fer allò de què fonamentalment s’acusa Mendoza Cortés, que és un delicte continuat de desprestigi a les institucions. La presidenta d’Stop Violències, que des de fa anys té la lluita en pro de la despenalització de l’avortament per bandera, es considera víctima de violència d’Estat.
Comentaris (12)