L’activitat judicial reflecteix les penúries econòmiques: més fallides i més reclamacions de deute

La Batllia veu amb preocupació l’augment de casos de menors que s’han de judicialitzar perquè els infants implicats es troben en risc

David Moynat donant explicacions durant la compareixença.
David Moynat donant explicacions durant la compareixença. Toni Solanelles

Més procediments de cessament de pagaments i fallides i més processos d’injunció, és a dir, de forma genèrica, més reclamacions de deutes. La Batllia ha experimentat durant el 2024 un increment de casos relacionat amb el curs anterior i “tot plegat denota que l’economia i les circumstàncies que ens envolten i de les quals no en tenim l’exclusiva incideixen” en el dia a dia. També poden tenir certa incidència, en l’augment de casos de menors que s’acaben judicialitzant perquè els infants implicats estan en risc.

Així ho ha explicat el president de la Batllia, David Moynat, durant una compareixença pública de tots els responsables de jurisdicció i del fiscal general que, juntament amb el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, han donat compte de forma genèrica de les dades judicials hagudes durant el passat exercici. La compareixença és un preàmbul a l’Obertura de l’Any Judicial que es farà aquest divendres. Tots els presidents (o representants) de jurisdicció han fet un repàs dels principals indicadors estadístics de la seva jurisdicció.

Les xifres de la Batllia evidencien, tal i com ha posat de relleu Moynat, que “hi ha un esforç per part de totes les oficines judicials d’evacuar més expedients dels que entren” tenint en compte, a més a més, que “els estocs ja són prou significatius” i, per tant, “les càrregues de treball de les oficines judicials” són prou elevades. Amb tot, ha remarcat el president de la Batllia, “evitar dilacions indegudes” és “una qüestió d’interès”.

Moynat: “hi ha un esforç per part de totes les oficines judicials d’evacuar més expedients dels que entren” tenint en compte, a més a més, que “els estocs ja són prou significatius”

Moynat ha posat de relleu que “el que més ens preocupa és l’increment de gairebé el doble dels dossiers d’infants en risc”. En aquest sentit, el batlle, que entre altres coses té personalment atribucions sobre casos de menors, ha recordat que només es judicialitzen les causes quan hi ha un risc sobre els infants. El 2022 hi va haver 46 causes noves en aquesta matèria, el 2023 van ser 45 i l’any passat es va arribar a 73. I malgrat que es van evacuar 87 causes, encara n’hi havia a 31 de desembre 127 a tràmit.

“Un dels motius que pot incidir és que hi ha una component social” i “una consciència col·lectiva” alhora que una estructura organitzativa que porta, segurament, a què “hi hagi més situacions de risc que aflorin”, ha destacat el batlle David Moynat. “Desafortunadament és probable que altres factors, com pot ser l’economia, incideixin en molts dels dossiers, que acaben sent dossiers que s’enquisten i es prolonguen en el temps”, ha explicat sobre les causes referents als menors.

Respecte dels procediments d’injunció, que per fer-ho fàcil són reclamacions de deute, i de fallides, també hi ha hagut un increment. De fet, si al 2022 hi va haver 909 processos d’injunció que es van reduir a 864 el 2023, el passat 2024 la xifra va tornar a elevar-se i es va situar en 985. I “tot plegat denota que l’economia” i les dificultats en aquest àmbit “incideixen” i acaben portant més casos en seu judicial.

DSC01394
Els quatre compareixents: Xavier Sopena, Jaume Tor, Canòlic Mingorance i David Moynat.

Moynat ha exposat les principals dades de l’activitat de la Batllia en una compareixença juntament amb la presidenta encara fins avui del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, i el magistrat del Tribunal Superior, Jaume Tor, que ha excusat la presència del president en funcions de la jurisdicció després de la jubilació d’Albert Andrés. El batlle i els magistrats han exposat i han respost només a qüestions relatives amb les xifres, amb les dades, tal i com ha indicat el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell.

LES XIFRES DE LA BATLLIA

Durant aquest any s’han incorporat tres secretaris judicials per donar un reforç a les oficines de civil general. A més, aquest darrer mes de novembre, en seguiment amb el pla de xoc aprovat, 11 persones han assolit la categoria d’oficial de justícia, havent estat assignades a les oficines judicials on hi havia més mancances, donant prioritat a les oficines d’instrucció general i d’instrucció especialitzada. La incorporació dels nous oficials és encara recent i s’espera que siguin plenament operatius en breu. Actualment s’està a l’espera de que es continuï el procés de selecció i contractació de personal per poder cobrir tots els llocs de treball que encara es troben vacants, entre ells 2 places d’oficials i la dels administratius que han assolit la plaça d’oficial i que es troben en període de prova.

A nivell general, l’any 2024 van entrar un total de 8.649 expedients nous, prop d’un 9% menys que l’any passat (9.523). Aquest resultat es deu sobretot a la disminució de les causes entrades a la secció d’instrucció, que s’ha reduït en prop de 1.000 expedients, tot i mantenir-se per sobre de les 5.000 causes entrades. Havent disminuït significativament el nombre de causes administratives i augmentant, però, el nombre de causes de menors les quals gairebé s’han duplicat, com ja s’ha dit. L’evacuació d’expedients se situa al voltant dels 9.259,- dossiers, el que representa prop d’un 11% menys que l’any anterior. Han quedat a tràmit uns 5.677,- dossiers, és a dir, que s’ha mantingut en relació a l’any anterior.

El president de la Batllia, David Moynat.
El president de la Batllia, David Moynat. Toni Solanelles

Secció de civil general. S’evidencia que amb l’aplicació del nou Codi de Procediment Civil, els procediments són més àgils i ràpids permetent reduir les dilacions innecessàries. El 2024 han entrat 1.020 dossiers que s’han repartit entre les tres oficines judicials de civil general seguint el torn establert. D’altra banda s’han evacuat 1.313 dossiers. En comparació amb les dades de l’any anterior el nombre d’entrades s’ha mantingut en les mateixes xifres així com el nombre d’expedients evacuats, observant però, que s’ha evacuat més expedients dels que han entrat, restant a tràmit únicament 857 dossiers.

Secció de civil especialitzada. En aquesta secció han entrat 2.202 causes que s’han repartit entre les quatre oficines judicials de civil especialitzada seguint el torn establert. S’han evacuat 2.326 dossiers i n’han quedat a tràmit uns 760, o sigui el mateix nombre que en el 2023.

Secció administrativa. Enguany s’han presentat 116 causes, el que representa una disminució important en relació a les entrades en el període anterior, restant per evacuar 120 causes. S’han evacuat en aquest període 162 causes.

Secció de menors. La secció de menors, en la seva vessant civil, ha registrat 73 noves causes entrades -representant un increment molt notable en relació a l’any anterior que només en van entrar 45- i cap en la seva vessant penal, restant a tràmit 127 causes civils i 17 causes penals. S’han evacuat en aquest període 87 causes.

Secció d’instrucció penal general. Es detecta una notable disminució en el nombre de causes entrades a instrucció en relació a l’any 2023, havent-se registrat en el present període 5.086 nous dossiers. D’altra banda s’han evacuat un total de 5.200 causes, restant a tràmit 3.419 expedients, és a dir que s’han evacuat més de 100 dossiers dels que han entrat i tenint en compte que en el període anterior l’estoc de dossiers pendents es trobava al voltant del 3.263, s’ha incrementat lleugerament l’estoc pendent.

Secció d’instrucció penal especialitzada. En el present any judicial han entrat a aquesta secció 114 causes i 38 comissions rogatòries internacionals (CRI). S’han evacuat un total de 171 causes entre les quals 45 comissions rogatòries i resten per evacuar 377 causes de les quals 37 són comissions rogatòries.

Serveis dependents de presidència i diversos. Durant el present any judicial s’han registrat uns 12.990 escrits complementaris tant de civil, penal, administratiu o de menors -nombre molt inferior al període anterior- que s’explica per l’entrada en funcionament del PSP, que ha permès la tramesa i intercanvi de documents o escrits, via telemàtica. No s’ha tramitat cap expedient d’expropiació.

LES DADES DEL TRIBUNAL DE CORTS

Durant el 2024, l’activitat del Tribunal de Corts, s’ha vist marcada per la finalització de la vista oral de la coneguda com a ‘causa BPA’, i la redacció de la corresponent sentència, la notificació de la qual està prevista pel 15 de juliol del 2025, a la qual diversos efectius s’han dedicat gairebé en exclusiva. Més o menys en funció de la fase en què es trobava tot plegat, segons que ha explicat la presidenta de la jurisdicció, Canòlic Mingorance.

Durant aquest any, la resta de magistrats han assumit tots els altres assumptes portats al coneixement del tribunal, els quals han pogut despatxar-se en la seva globalitat, en terminis raonables, tot i el seu nombre i dificultat d’organització, havent-se celebrat un total de 115 vistes orals. Mingorance ha explicat que amb els canvis en la figura de l’ordenança penal, certament arriben menys casos a Corts, però quan ho fan “són més complexes” o comporten un nivell de litigiositat més elevat entre les parts.

DSC01349
Josep Maria Rossell amb la presidenta del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, al costat.

Pel que fa als procediments de primera instància s’han dictat 157 sentències, el que ha permès mantenir, sinó disminuir sensiblement el nombre de causes a tràmit. S’ha prioritzat l’evacuació de les causes més antigues, el que ha comportat que s’hagin celebrat també vistes de més durada. Pel que fa als recursos, ateses les circumstàncies anteriors, el tribunal ha incrementat l’estoc, prioritzant en tot cas les causes amb presos, amb les que es compleix estrictament el termini per resoldre i aquelles amb víctimes vulnerables.

El Tribunal de Corts també subratlla un lleuger descens del nombre de certificacions d’antecedents penals sol·licitats i emesos. L’any 2024 se’n van expedir un total de 12.061 certificacions, un 3,6% menys que l’any 2023 (12.494). Pel que fa a les 87 sentències dictades l’any 2024, només 13 han estat apel·lades: quatre de les quals han estat parcialment revocades, i la resta han estat totalment confirmades. A nivell d’executòries, les causes pendents s’han reduït de manera significativa durant aquest període, tot i que la durada de les penes, especialment condicionals comporta que en molts casos el temps d’execució no pugui reduir-se malgrat els esforços del tribunal.

LES XIFRES DEL TRIBUNAL SUPERIOR

En relació a la memòria d’activitat del Tribunal Superior de la Justícia es ressalta que la sala civil és la que registra i gestiona més causes. Han entrat 348 expedients, 25 menys que el 2023, el que suposa un descens del 7,5%. S’han evacuat 423 causes, un 20% més que l’any passat (355). Actualment hi ha 185 causes pendents, un 27% menys que l’any 2023 (251).

Pel que fa a la sala administrativa, que actualment només disposa d’un sol magistrat “encara que ens consta que el Consell Superior està fent esforços per realitzar noves contractacions”, segons Jaume Tor, el nombre d’entrades s’ha reduït de manera significativa. Això no obstant en haver-se mantingut el nombre d’assumptes evacuats per damunt del nombre d’assumptes entrats, l’estoc s’ha reduït de manera important. En un dels nivells més baixos de sempre, segons que ha remarcat el magistrat. El nombre d’entrades (60) baixa un 40% respecte l’any 2023 (99) i s’han resolt 87 causes. A 31 de desembre de 2024 han quedat pendents 19 expedients. L’estoc ha disminuït un 56,8% en relació a l’any 2023 (44), fet que representa la millor dada de la dècada.

DSC01376
El magistrat del Tribunal Superior Jaume Tor.

La sala penal del Tribunal Superior de Justícia ha constatat un important increment tant del nombre d’entrades com d’evacuacions d’expedients. L’any 2023 van entrar 97 causes i aquest any han estat 138 (un 42% més). També s’han evacuat un 22% més de causes (126) que l’any anterior (103), i actualment n’hi ha 37 de pendents, quinze d’elles registrades durant el mes de desembre de 2024. Com a elements més destacats de la sala, s’indica que l’any 2024, la sala ha dictat una sentència en un assumpte relatiu a persones aforades. En fi, que ha absolt la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, dels delictes pels quals venia acusada per part de la fiscalia. 

Finalment, pel que fa a l’activitat del ple del Tribunal Superior de la Justícia, el nombre d’entrades ha estat de 15 (12 al 2023), fet que comporta també que les resolucions hagin passat de disset a quinze. Dels quinze assumptes evacuats, onze són per dilacions indegudes (tres han estat desestimades) i tres per errors judicials (dels quals dos es van estimar parcialment). Queden pendents cinc afers, dels quals dos estan pendents de deliberar i tres segueixen el curs que els correspon.

Comentaris (11)

Trending