Alís ja es perfilava com a presidenta quan el desembre del 2018, després de la sortida d’Azahara Cascales, finalment ella mateixa i alguns altres companys van aconseguir convèncer Rodríguez, amb molta menys experiència jurisdiccional que la pròpia Alís i altres companys que aquest divendres haurien estat molt contundents amb Enric Casadevall i companyia. La situació està massa enverinada. Ningú no vol conduir una primera instància judicial mancada de recursos humans i materials i que, producte d’això i d’una activitat individual en alguns casos qüestionada, acumula expedients sense parar.
Els responsables de la cúpula judicial haurien demanat als seus interlocutors, que han anat passant per la seu del Consell Superior, al número 8 del carrer Prat de la Creu, que s’agafin el cap de setmana de reflexió. I que a principi de la setmana que ve es tornarà a tractar la qüestió, esperant que algun d’ells canviï la negativa per un pas endavant. Hores d’ara, totes les fonts consultades han assegurat que l’única batlle que podria canviar la seva decisió seria Nàdia Alís. I aquí també hi jugarien les connexions personals i polítiques.
I és que aquesta és una altra de les crítiques que un sector de la judicatura fa: la politització del Consell Superior i, de retruc, també, d’alguns dels organismes jurisdiccionals. En aquest sentit, les fonts consultades han remarcat que cobra especial relleu el paper del fiscal general, Alfons Alberca, que tot i que cada vegada tindria menys amistats dins de la pròpia judicatura, continua mantenint una quota de poder molt elevat i que voldria fer servir per poder mantenir fil directe amb la presidència de la Batllia. Igual com la té en certs àmbits polítics, del Tribunal Superior, del Consell o del Constitucional.
Hores d’ara, i més enllà de la rellevància que pugui tenir el president del Tribunal de Batlles, aquest cobra un plus suplementari. I és que la persona que ocupa aquest càrrec, de fet, passa a formar part del tribunal que ha de seleccionar els dos notaris el concurs per als quals està operatiu. Per tant, controlar la presidència de la Batllia és, alhora, poder tenir veu i vot en l’elecció dels dos futurs fedataris públics que s’hauran d’afegir als tres que ara hi ha operatius. Tot plegat un cau d’interessos, d’enfrontaments, de fissures i fractures. I una Justícia cada vegada més desacreditada.