Avança la investigació de dirigents andorrans per la ‘connivència’ amb Espanya i EUA en el ‘cas BPA’

És el que jurídicament es coneix com la querella general per prevaricació que Higini Cierco, l’accionista majoritari de l’entitat bancària fins a la seva nacionalització, va interposar al seu dia contra Toni Martí, Jordi Cinca i Gilbert Saboya, tres dels integrants del Govern que liderava el Principat el 2015 quan es va intervenir BPA, i Albert Hinojosa, Maria Cosán i Òscar Gelabert, que des d’un vessant tècnic també haurien adoptat decisions en el marc de dita intervenció.

La batlle pretenia conèixer de primera mà la versió dels implicats sobre els aspectes que hagi cregut convenients en relació al fet que, per voluntat o per omissió, haurien adoptat decisions anòmales que haurien acabat generant un greuge, en aquest cas de conseqüències fatals, al banc intervingut

Les darreres setmanes, i després de mesos sense massa diligències, la batlle instructora del cas ha pres declaració en qualitat d’investigats -i, per tant, com a eventuals i suposats responsables de la presumpta comissió d’un delicte- als sis querellats. La batlle pretenia conèixer de primera mà la versió dels implicats sobre els aspectes que hagi cregut convenients en relació al fet que, per voluntat o per omissió, haurien adoptat decisions anòmales que haurien acabat generant un greuge, en aquest cas de conseqüències fatals, contra BPA.

La querella objecte de la investigació es va interposar al 2019, després que hi haguessin ja elements que apuntaven que hi hauria pogut haver un muntatge, una acció des de la ‘policia patriòtica’ espanyola tendent a frenar l’auge de l’independentisme català i que hauria passat, en una de les seves derivades, per atacar la BPA amb la idea que allí s’hi descobririen comptes dels Pujol o d’Artur Mas i Oriol Junqueras, comptes que mai no van aparèixer perquè no hi eren.

Aquelles maniobres, segons el querellant, haurien hagut de ser conegudes per les autoritats andorranes, que haurien participat presumptament d’elles o, almenys, no haurien adoptat les decisions escaients per salvaguardar el país i una de les seves entitats bancàries. Ben al contrari, amb posterioritat a la seva intervenció derivada del ‘notice’ del FinCEN es va fer una llei exprés per poder procedir a la resolució de BPA, un procés que encara avui no ha acabat del tot.