Els dos recurrents, empresonats des de pocs dies després de la seva detenció i condemnats en ferm a sis anys i cinc anys respectivament de presó, tenen 59 i 27 anys respectivament. Reclamen que, entre altres coses, la seva expulsió vulnera el dret al treball i a la família. I al·leguen que estan arrelats al país, on viuen des del 2004. A més, la dona ha exposat en tot el procés que la seva parella és andorrana i que sempre ha treballat al país des que hi va arribar.
Més o menys, és el mateix que al·lega el fill, assegurant que des que va arribar a Andorra, amb nou anys, també ha estudiat o treballat al país i que la seva xarxa social es troba al Principat. En el transcurs de tot el procés -l’expulsió administrativa que han anat dictant els tribunals ordinaris és per a cinc anys-, els dos recurrents ara en empara al·leguen que en ser colombians, una expulsió d’Andorra els abocaria a haver de tornar al seu país d’origen i això comporta un risc molt evident.
Però el Constitucional considera lògiques i raonades les decisions dels tribunals ordinaris. Un dels fonaments jurídics de la sentència manté que “en el cas que ara ens ocupa, les sentències de la jurisdicció ordinària han motivat de manera clara, completa, raonable i lògica la procedència de les expulsions, en atenció a les circumstàncies del cas concret, a la gravetat dels fets, pels quals els recurrents han estat condemnats, així com han valorat adequadament la situació familiar dels recurrents, l’absència de menors, i han efectuat un judici de proporcionalitat ponderat, en què han recolzat les ordres d’expulsió, sense que aquest judici, d’acord amb les consideracions efectuades, es pugui entendre com a no raonable, arbitrari, absurd o il·lògic, sinó tot el contrari”.
Per donar via lliure a l’expulsió, per dir-ho així, l’Alt tribunal també avalua la situació dels dos recurrents. I exposa que “resulta que el recurrent no té parella ni descendència i que l’única família al Principat és la seva mare, la recurrent, la qual també ha estat objecte d’expulsió. En aquest sentit, malgrat aquesta estigui casada amb un ciutadà andorrà, ella no ha obtingut en tots aquests anys la nacionalitat andorrana, alhora que de la prova testifical s’extreu que ambdós recurrents disposen de família en el seu país d’origen”.
Finalment el Constitucional també recorda que mare i fill “han estat condemnats a penes privatives de llibertat de cinc i sis anys per un delicte major de possessió i de venda de substàncies estupefaents, de manera que la gravetat del delicte, en atenció a les circumstàncies que es relaten en la sentència ferma de condemna, que evidencia una activitat habitual de tràfic i en quantitats molt importants (més d’un quilogram), permeten sustentar que l’actuació dels recurrents es pot qualificar com de constitutiva d’un risc per a la seguretat i per a l’ordre públic de l’Estat andorrà”.
Comentaris (1)