La instrucció del cas penal encara està en marxa, en una fase molt avançada però no pas tancada. I a nivell judicial, una eventual condemna pot anar associada d’una expulsió. En tot cas, les expulsions judicials i les administratives no se sumen, no s’acumulen. Corren en paral·lel. I aparentment, l’home es juga una bona colla d’anys de presó, primer, i d’expulsió, després. Perquè els fets que se li atribueixen són molt greus. Però l’home mantenia que no és de rebut que se’l pugui expulsar sense tenir antecedents penals i recordava que porta una pila d’anys al país, que la mare de la menor ha fet una carta al·legant que mantenen contacte tot i la reclusió i que la nena l’hauria perdonat a través de la mare. Però per als tribunals, res d’això justifica que no se’l pugui expulsar.
De fet, la sala al·lega jurisprudència pròpia i, també del Tribunal d’Estrasburg, per motivar que l’expulsió imposada és adequada i proporcional. Que hi ha raons de seguretat pública que fan que sigui ajustada a Dret la decisió adoptada pel ministeri de Justícia i Interior. Els magistrats recorden entre altres coses que hi ha fets que no es poden contradir de cap manera com per exemple “el processament del recurrent per delictes certament molt greus -un delicte contra la llibertat sexual, havent estat processat per un delicte major continuat d’abús sexual sobre menor de 14 anys essent l’autor ascendent de la víctima, un delicte major d’abús sexual consistent en accés carnal per via vaginal en grau de temptativa, i un delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic sobre menor d’edat- , processament en el que es va acordar el seu ingrés al centre penitenciari, ingrés que encara es manté, o si més no es mantenia quan es va incorporar per corda fluixa la causa penal”.
La menor, de 15 anys en el moment dels fets, va ser l’encarregada d’explicar a l’escola i a metges la situació que havia viscut a casa, i immediatament es va actuar; va ser els darrers dies d’abril de l’any passat
Davant d’això, i vist que gairebé un any després l’home continua a la presó, es deixa clar que els fets són greus sí o sí. I que elements com el fet que la seva dona ostenti la nacionalitat andorrana o que estigui afillat no li serveixen com a mecanisme per intentar poder-se mantenir al país. Entre altres coses perquè en el moment del matrimoni, la dona no podia ser coneixedora de la conducta que tindria anys després el seu marit i, sobretot, perquè justament és la filla la víctima de tot plegat.
En efecte, “la nena és qui va denunciar els fets pels quals l’actor està processat i s’ha acordat l’ingrés al centre penitenciari, i que la menor actualment està ingressada en un centre degut al trencament familiar com a conseqüència de la denúncia i posterior processament i reclusió al centre penitenciari del seu pare, sense que s’hagi acreditat que el recurrent manté vincles amb ella”. La versió de la menor, de 15 anys quan va exposar els fets, va ser tan creïble i detallada que l’endemà mateix l’home ja estava detingut. Havia tingut idees autòlitiques.
De fet, va ser la menor qui va explicar al facultatiu que la va atendre a l’hospital i també a la tècnica de la seva escola, tot afegint que no volia tornar al domicili perquè no se sentia segura, sol·licitant rebre ajuda per superar la situació. Per tant, la sala considera plenament motivada la decisió i la dona per bona, ara a falta del que s’acabi decidint en l’àmbit penal. La sentència en aquest marc encara trigarà alguns mesos.
Comentaris (2)