La defensa de l’home ha anat fent actuacions des de la seva detenció per aconseguir treure’l de la Comella. Per exemple, el 4 d’octubre del 2024, la representació processal del massatgista va sol·licitar la seva llibertat sense càrrecs o, subsidiàriament, la seva llibertat provisional sense fiança, o condicionada a la prestació d’una fiança o condicionada a romandre al Principat amb lliurament de la seva documentació i prohibició d’abandonar el país, i la prohibició d’entrar en contacte amb les presumptes víctimes o atenuar la presó substituint-la per l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, fins a la celebració del judici oral. Però els responsables judicials del cas i després el Tribunal de Corts no van concedir les pretensions de la defensa del sanitari, que destacava per unes tècniques que anaven més enllà dels massatges pròpiament dits i s’acostaven en alguns casos a la meditació.
La defensa de l’empresonat al·lega diversa jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home per venir a dir que després de la detenció inicial les situacions són canviants i hi ha riscos que desapareixen. Alhora, s’insinua que la instrucció està sent relativament lenta. Però el Constitucional dona la volta a la jurisprudència citada i manté que la doctrina actual, justament, el que fa és avalar, en segons quins casos, l’empresonament provisional, tot recordant que si mai l’home fos alliberat i marxés cap a França, les autoritats franceses no acabarien entregant a Andorra un nacional seu.
Alhora, el Constitucional també defensa la diligència amb què s’està fent la instrucció i explica que després de la primera denúncia que va comportar la detenció del massatgista, de 55 anys i que en el moment de ser arrestat només en feia tres que vivia al país, una segona pacient del sanitari va interposar una querella criminal per fets d’una naturalesa similar. Amb la diferència que en el primer cas l’agressió sexual seria constitutiva de violació perquè l’home hauria introduït alguns dits als genitals de la pacient i en el segon cas l’agressió s’hauria quedat en tocaments. Les dues situacions, però, delictes majors i prou greus.
De fet, el TC fa una anàlisi de tot l’argumentari aportat per la defensa de l’home i acaba exposant que “si apliquem aquests principis generals al cas que ens ocupa, resulta que el recurrent: a) es pot enfrontar a unes penes que poden oscil·lar, com a mínim, entre 3 anys a 10 anys de presó per raó de la comissió de dos presumptes delictes majors contra la llibertat sexual; b) es troba privat de llibertat des de ara fa uns nou mesos en base a una disposició legal que no es discuteix (article 108 del Codi de procediment penal); c) la privació de llibertat ha estat prorrogada una sola vegada; i, d) encara està molt lluny d’assolir la meitat de la pena màxima assenyalada al Codi penal pels delictes pels quals ha estat processat segons imposa l’article 108 del Codi de procediment penal”.
A més a més, continua exposant l’aute de l’Alt tribunal en què es desestima el recurs d’empara, “de conformitat amb la jurisprudència europea abans esmentada, la instrucció segueix en curs de manera diligent, ja que posteriorment al processament del recurrent, una altra persona ha formulat querella contra l’interessat per fets similars. Per tant, no es pot concloure en una manca de diligència per part de les autoritats judicials” com exigeix la doctrina europea per considerar que cal posar en llibertat el reu. “Per consegüent, aquestes circumstàncies, conjuminades amb la durada de la presó provisional, ens permeten concloure en una privació de llibertat raonable i proporcionada actualment.”