Els fets van succeir el maig del 2023 quan la dona i el també agredit es van presentar al pis on vivia el processat i el van trobar begut. Molt begut. I, també, nerviós. Tenia un ganivet a la mà i amenaçava d’autolesionar-se. La conversa va acabar pujant de to i l’home va acabar agredint amb l’arma a qui era el seu amic -la sort va voler que, en portar una jaqueta i una suadora força gruixudes les lesions no fossin tan greus com podrien haver estat- i posant un altre ganivet al coll de la llavors parella la va amenaçar de mort.
Les dues víctimes van poder refugiar-se a una habitació i, poca estona després, la policia va presentar-se al pis, alertada pels veïns. L’home, lògicament, va ser detingut i, des de llavors, es troba a la Comella. Tant el Tribunal de Corts com el Superior el van considerar culpable de diferents delites: homicidi en grau de temptativa, amenaces de mort i violència de gènere, entre altres. Li van imposar una pena de set anys i mig de presó.
La seva defensa va presentar, un cop coneguda la sentència de segona instància, un recurs al Constitucional. Argumentava que en tot el procés s’havien vulnerat els drets del seu client, en concret el de defensa i el d’obtenir una decisió fonamentada recollits per l’article 10 de la Carta Magna. Principalment, considerava que no s’havia tingut en compte aspectes com la manca d’antecedents o l’estat d’embriaguesa a l’hora de determinar la pena.
Els magistrats del TC, però, entenen que no ha estat pas així. De fet, recriminen a la defensa que el recurs, si bé “està dotat d’una bona tècnica jurídica-penal”, en canvi, “no aporta gairebé cap element de naturalesa constitucional i referida als drets i llibertats fonamentals”. Així, es considera que la denegació d’una prova testifical reclamada va ser correcta i, pel que fa a la determinació de la pena, tampoc es veu res d’incorrecte. Al contrari, s’afirma que la sentència “conté un raonament extens i prolix en els fonaments jurídics” pel que fa a tots els delictes i la pena es determina “efectuant una ponderació de les circumstàncies concurrents dins els límits establerts per la llei”.
Així, el TC entén que “des del punt de vista estrictament constitucional, la decisió impugnada està degudament motivada i fonamentada en dret i no conté errors significatius”. Per tant, “no s’ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució, ni en allò que fa referència al procés degut, ni en la fonamentació en dret de la resolució”. Amb tots aquests arguments, el recurs no s’admet a tràmit, fet que confirma la sentència de set anys i mig de presó.
Comentaris