Recentment, la cònsol general de Portugal a Barcelona, de la qual depèn a data d’avui el consolat honorari d’Andorra, ha tornat contesta a l’afectat per reiterar-li el suport que el país d’origen de l’home, que va venir al Principat just per enrolar-se cap al 2007 en l’explotació agrícola on si no hagués estat per un accident laboral que va permetre descobrir l’abús potser encara hi seria, li dona en allò que pugui. En qualsevol cas, però, en la resposta de la diplomàtica es deixa clar que directament a nivell intern d’Andorra no pot actuar.
No es descarta, això sí, que en el marc de les relacions bilaterals dels dos països, Portugal, en el repàs de les carpetes pendent posi sobre la taula la situació d’aquest home, que avui per avui viu de les prestacions socials de l’Estat andorrà perquè les seqüeles de l’accident de treball que va sofrir el 2019 i que va permetre que aflorés la situació en què treballava i vivia no li permeten treballar amb normalitat. De fet, i una vegada es resolgui el tema de la indemnització derivada de l’explotació laboral de què va ser víctima, no es descarta promoure algun tipus d’actuació legal perquè es reconegui algun tipus de minusvàlua que obri la porta a l’home a rebre una prestació que vagi més enllà de l’habitatge i la targeta per poder adquirir alimentació.
La reclamació que es va efectuar al seu dia no va reeixir. Però la Batllia encara hauria de resoldre -aparentment ho té encallat- la responsabilitat civil derivada de l’execució de la pírrica condemna que van imposar al masover que tenia contractat -de paraula, sense cap paper- el ciutadà portuguès, que encara ara no se sap avenir de tota la situació que va viure i que, de fet, encara viu una vegada va ser conscient de tot plegat.
L’ordenança penal dictada el penúltim dia de febrer del 2020 va concloure “condemnar el masover com autor responsable d’un delicte menor d’imposició de condicions abusives de treball, a una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional qualificat a satisfer l’import que es fixi en concepte de responsabilitat civil en un període de dos anys.” Han passat aquests dos anys amb escreix i, per ara, el més calent és a l’aigüera.