Com va fer al seu dia l’ex-president del Barça Sandro Rosell, Joan Pau Miquel es va querellar el juliol contra Villarejo per tal de constituir-se com a acusador particular en l’esmentada causa, que engloba moltes peces separades, i que investiga el controvertit policia jubilat per la xarxa d’investigació parapolicial que havia muntat i que rebia múltiples encàrrecs per tal, suposadament, de perjudicar qui fos necessari. Com en el cas de Rosell, el magistrat titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, Manuel García Castellón, no ha acceptat com a part l’ex-CEO de BPA. Però no l’accepta no pas perquè els fets denunciats per Joan Pau Miquel no siguin delictius sinó perquè el jutge considera que no tenen un vincle directe ni segueixen el mateix patró que les activitats privades de Villarejo objecte d’investigació en el ‘cas Tàndem’.
L’organisme jurisdicciona ja va destacar en el seu moment que algunes de les actuacions descrites per Villarejo en les notes manuscrites que figuren en algunes causes judicials eren constitutives de delicte, o podrien ser-ho, però que s’havien comès fora del territori espanyol, en concret a Andorra
En efecte, al seu dia l’Audiència ja va reconèixer que algunes de les activitats que al seu dia van perjudicar o van servir per anar en contra de la família Pujol les havia realitzat Villarejo en tan què policia, en tan què funcionari públic. Per tant, no seria el mateix cas que les activitats investigades en el ‘cas Tàndem’. També l’Audiència va destacar en el seu moment que algunes de les actuacions descrites per Villarejo en les notes manuscrites que figuren en algunes causes judicials eren constitutives de delicte, o podrien ser-ho, però que s’havien comès fora del territori espanyol, en concret a Andorra, i les autoritats judicials andorranes ja n’estaven al corrent i havien obert la pertinent investigació.
Joan Pau Miquel va entendre les martingales policials -les coaccions i amenaces de què va ser víctima, per exemple-, en haver-se ideat a Espanya i formar part d’un conjunt d’accions que conduïen totes a una mateixa finalitat, a frenar l’auge de l’independentisme català, es podien investigar en el marc de la causa Tàndem. García Castellón hi veu una manca de connexió i convida l’ex-CEO de BPA a posar en marxa accions legals que comportin l’obertura de noves investigacions.
De fet, en l’aute dictat aquest dilluns i pel qual es rebutja rebre com a part acusadora Joan Pau Miquel s’hi diu que “no es posa en dubte la gravetat de les afirmacions contingudes en la querella ni la possibilitat que tals fets presentessin, indiciàriament, aparença de delicte”. Però es deixa clar que són fets diferents als que s’investiguen en el ‘cas Tàndem’, entre altres coses perquè del contingut de la querella no es desprèn que l’autor de les maniobres parapolicials que haurien afectat Banco Madrid i BPA fos Villarejo si no altres funcionaris policials com podria ser Marcelino Martín Blas.
García Castellón recorda en l’aute que molts dels fets narrats en la querella interposada al juliol s’haurien comès al Principat d’Andorra i que ja hi ha en aquest país una causa en marxa. Amb tot, el jutge deixa clar que ell no es competent per analitzar les suposades martingales en el marc del ‘cas Tàndem’ sense voler dir això que no es puguin “dur a terme diligències d’investigació oportunes” si “sorgís algun indici ulterior”.
És per això, i pel fet que el magistrat no nega que els fets descrits en la querella puguin ser delicte, que l’ex-CEO de BPA ja té previst impulsar una nova acció legal amb l’objecte que l’Audiència nacional espanyola rebi l’escrit per la via ordinària i disposant la nova actuació en el torn, designi un nou jutjat perquè estudiï els fets des de zero i, si escau, cooperi amb les autoritats judicials andorranes per aclarir les operacions parapolicials que van acabar portant Banco Madrid i BPA a la desaparició.