En l’aute s’exposa que “la querella no compleix els pressupòsits legals per reconèixer-li la condició de perjudicat directe” i és que com exposa “no s’aprecia cap indici que justifiqui la connexió entre els fets narrats en la querella i les investigacions obertes a Villarejo”. Rosell, en la seva exposició, narra el seu procés judicial i el vincula amb articles de premsa en què es refereixen a la suposada existència d’irregularitats durant la seva tramitació. És en aquesta exposició on menciona la participació de l’excomissari, formant part de l’entramat polític-policial amb la finalitat era dur a terme actuacions per desestabilitzar o frenar persones vinculades al moviment independentista català.
De fet, el jutge reitera que “són diferents de les que s’investiguen en el marc de la causa” i no “es desprèn la intervenció directa de Villarejo en aquestes actuacions, sinó que es fa referència a altres subjectes i a funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions”. A més assenyala que “no es justifica la competència del seu jutjat per conèixer els presumptes fets il·lícits, en tant que resulta difús el vincle en els fets narrats en la querella i l’objecte d’instrucció de la macrocausa”. Finalment, assenyala que no aporta cap mena d’informació a propòsit de l’existència d’un encàrrec específic a Villarejo.
Una causa, cal recordar, que va portar a Rosell durant dos anys a presó preventiva per suposats delictes econòmics dels quals va ser absolt. Amb ell també va ser empresonat l'andorrà Joan Besolí.