L’Audiència considera comprovat l’intercanvi de diamants per armes amb Orfund pel mig

La sala penal de l’ens jurisdiccional espanyol allibera Manuel Terrén perquè els fets podrien estar prescrits i perquè l’antic dirigent de la societat andorrana té suficient arrelament a Espanya

Manuel Terrén 'escortat' per policies el dia de la seva detenció. CNP

La sala penal de l’Audiència nacional espanyola, que dimecres va acordar alliberar l’antic dirigent d’Orfund Manuel Terrén Parcerisas, considera comprovat que entre el 1997 i el 2002, en el curs de la guerra de Serra Leone, hi va haver intercanvi de diamants per armes entre la societat andorrana i els guerrillers del Front Revolucionari Unit (FRU). Però com que han passa tants anys, la sala creu que els fets poden estar prescrits i per això avala l’alliberament de Terrén, que, a més, troba la sala que té prou arrelament a Espanya, tot i viure al Brasil, com per respondre davant la Justícia espanyola si mai escau. 

L’empresonament preventiu de l’exdirigent d’Orfund, el 5 de juliol, va ser recorregut tant per la fiscalia, que considera prescrit el cas, com per Terrén, que demanava que s’anul·lés la resolució del jutge d’instrucció per considerar-lo, entre altres coses, mancat de motivació. De fet, segons que exposa la sala penal de l’Audiència nacional en l’aute pel qual deixa sense efecte la presó preventiva, en el seu recurs l’antic directiu d’Orfund lamenta el fet que en l’aute de presó provisional “no es té en compte els arguments en contra de la presó provisional de la dita defensa i del ministeri fiscal, especialment el seu acreditat arrelament a Espanya, d’on és nacional, té família, segona residència i està rebent tractament de les seves afeccions pulmonars, cosa que implica una evident manca de motivació de la resolució recorreguda”.

Orfund: cas obert

La defensa de Terrén posa en relleu la part ara apel·lant que el seu patrocinat, una vegada que va tenir coneixement de l’existència del procediment penal, “ha intentat personar-se, cosa que li ha estat denegat en diverses resolucions, no havent estat des de llavors detingut ni citat en cap ocasió”. Destaca així mateix aquesta part recurrent la “manca d’indicis de criminalitat contra el seu defensat i l’existència de procediments anteriors per iguals fets, que han estat arxivats l’any 2017, tant a Prat de Llobregat com a Andorra”.

ARGUMENTS DE TERRÉN

Tracta a continuació la part apel·lant “la manca de indicis de criminalitat contra el seu defensat pels delictes que se li imputen, bé per la inexistència d’aquests indicis racionals de criminalitat, bé perquè estarien prescrits (com va expressar el ministeri fiscal), o bé per no ser subsumibles en un precepte penal vigent a l’època dels fets (és el cas del delicte de lesa humanitat de l’article 607 bis del Codi Penal, tipificat per la Llei Orgànica 15/2003, de 25-11-2003, que va entrar en vigor l’octubre del 2004, quan ja els suposats fets havien deixat de perpetrar-se)”.

La defensa manté que “tampoc és certa la inferència que en algun punt els diamants fossin intercanviats per armes, ni que tals diamants van sortir de les mines controlades pel Front Revolucionari Unit (FRU), ni que l’investigat tingués coneixement del seu origen il·lícit”

La defensa de Terrén destaca que en les actuacions “no apareix descrita l’activitat presumptament criminal del querellat, a tot i que les seves empreses Orfund i Blue Stone estaven establertes a Libèria i encara que no haguessin estat extrets els diamants objectes del bescanvi per armes a Libèria, això no implicaria que aquells provinguessin de Serra Leone. Diu que tampoc és certa la inferència que en algun punt els diamants fossin intercanviats per armes, ni que tals diamants van sortir de les mines controlades pel Front Revolucionari Unit (FRU), ni que l’investigat tingués coneixement del seu origen il·lícit”.

Els representants legals de Terrén indiquen que hi ha mesures alternatives menys lesives que la presó i assegura que l’exdirigent d’Orfund en cap cas es vol sostreure a l’acció de la Justícia “com ho demostra que per tres vegades ha estat querellat, sempre ha comparegut i mai no ha estat il·localitzable, com tampoc no hi ha cap risc d’ocultació, alteració o destrucció de fonts de prova ni capacitat d’influir en un testimoni o pèrit”. I acaba concloent que “la presó preventiva incondicional és una mesura innecessària, desproporcionada i il·legítima”.

ARGUMENTS DE LA SALA

La sala penal denega o no considera correctes alguns dels al·legats de la defensa de Terrén per atorga l’alliberament del reu perquè han passat molts anys des de la comissió dels fets i perquè hi ha elements racionals per pensar que tot plegat ha prescrit. “En relació amb els arguments emprats per la defensa de l’apel·lant Terrén Parcerisas, no podem acollir les seves consideracions anul·latòries, ja que la resolució recorreguda no pateix immotivació sinó que compleix sobradament el requisit” d’estar degudament motivat doncs “el magistrat instructor ha complert escrupolosament amb el seu deure de motivació, oferint de manera raonada i raonable la seva versió sobre la concurrència del perill de fugida que persisteix en el investigat esmentat, davant la gravetat de les conductes amb aspectes de delictives que se li atribueixen i la gravetat de les penes que poguessin imposar-se, els dubtes sobre possible prescripció dels fets també hi són presents”

“En relació amb els arguments emprats per la defensa de l’apel·lant Terrén Parcerisas, no podem acollir les seves consideracions anul·latòries, ja que la resolució recorreguda no pateix immotivació sinó que compleix sobradament”, recull la sala penal

Així ho indica la sala penal de l’Audiència en el considerant cinquè de l’aute en què s’atorga la llibertat provisional de Terrén. I això és així perquè “no obstant les conclusions del magistrat instructor sobre la permanència del perill de fugida del recurrent, no podem compartir, en el moment processal actual, la tesi denegatòria de la llibertat, especialment pel transcurs de més de 15 anys des que van esdevenir els fets subjectes a comprovació”. El tribunal arriba a la conclusió que exposa davant la concurrència, “no només de la dada objectiva consistent en la nacionalitat espanyola que ostenta l’investigat privat preventivament de llibertat, sinó també pels seus freqüents viatges a Espanya, on té família i una segona residència, i on està sotmès a un règim de tractaments mèdics” arran de les seves dolences pulmonars. “A això s’hi ha d’unir que no consta que s’hagi desvinculat del procediment sinó que al contrari, ja que ha intentat personar-s’hi, sense haver-ho aconseguit fins ara”.

L’Audiència nacional espanyola allibera l’antic directiu d’Orfund acusat de crims de guerra

La sala deixa clar que “els fets que es comproven consisteixen en l’intercanvi de diamants per armes realitzat des de 1997 fins 2002, durant la guerra civil a Serra Leone, entre els membres del bàndol rebel, el Front Revolucionari Unit (FRU) i l’investigat Manuel Terrén Parcerisas”. S’explica en la fonamentació jurídica que “els diamants procedien de les mines del districte de Kono i eren extrets per persones civils o per presoners, que eren obligats a treballar en règim d’esclavitud”. A partir d’aquí en l’aute s’hi diu que “com sigui que els fets daten de tant de temps, no resultaria estrany que estiguessin prescrits”. Fer aquesta afirmació, diuen els magistrats, “resulta prematur en aquest moment de tramitació processal, encara que és una inferència vàlida als efectes del manteniment o la modificació d’una mesura cautelar tan dràstica com l’aquí controvertida”.

L’aute deixa clar que “els fets que es comproven consisteixen en l’intercanvi de diamants per armes realitzat des de 1997 fins 2002, durant la guerra civil a Serra Leone, entre els membres del bàndol rebel, el Front Revolucionari Unit (FRU) i l’investigat Manuel Terrén Parcerisas”

I aquest és un dels motius que porten a alliberar Terrén. I la sala hi aprofundeix, ja que “no podem obviar el que és evident, atenent a una instrucció avançada, en què s’imputa al recurrent Terrén Parcerisas fets constitutius del delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat dels articles 608.3r i 611.1r, 3r i 4t del Codi Penal, castigat amb pena de 10 a 15 anys de privació de llibertat. Però tampoc no podem menysprear el llarg temps transcorregut des de que els actes de cooperació necessària atribuïts al referit investigat, que van passar fa almenys 17 anys, de manera que podrien estar prescrits (article 131.1 del Codi Penal)”.

Finalment s’acaba esmentat que “tot això ho hem d’harmonitzar amb l’arrelament de l’al·ludit apel·lant a Espanya, la manca d’antecedents penals i la seva malaltia, cosa que disminueix el risc de fugida. En aquest sentit, convé recordar que a la ponderació del perill de fugida s’ha de conjugar, a més de les característiques i la gravetat dels delictes imputats i de les penes amb què són castigats, les circumstàncies concretes del cas i les personals de l’imputat”. I això porta a l’alliberament provisional de l’exdirigent d’Orfund.