Si es manté a Andorra, pràcticament hauria de passar-se tot aquest 2025 a la Comella. En canvi, els beneficis penitenciaris a Espanya són més elevats i el delicte, tot i ser greu i penat òbviament a l’Estat veí, té una valoració relativament més laxa. D’aquí que es preveu que pugui obtenir el tercer grau, el que fa que essencialment només calgui anar a dormir a la presó, amb relativa facilitat. O, en tot cas, molt abans del que ho faria al Principat. La lluita del jove i la seva defensa, entre altres coses, és que no fos expulsat d’Andorra després de complir la condemna principal.
La defensa del jove va mirar que l’assalt a la gasolinera no fos considerat atracament en entendre que tot i emprar el ganivet no havia proferit una por especial als dependents de l’establiment. Després, mantenia que tenia arrelament a Andorra vist que hi té els pares i algun germà. Però ni el Tribunal de Corts ni la sala penal del Tribunal Superior no van estimar les pretensions de la defensa del jove, que tenia una forta addicció als estupefaents.
D’entrada els tribunals han considerat acreditat que l’arma sí que va ser decisiva per atemorir el personal. I després no van donar curs a la tesi de l’arrelament, deixant clar que quan hi va haver l’atracament feia poc que el jove vivia a Andorra i que, de fet, no hi ha treballat mai. Que sempre jo havia fet a Espanya, d’on procedeix. Amb tot, va rebaixar l’expulsió de deu a cinc anys. Una expulsió que en cas de no acceptar-la farà que la pena de presó, en lloc de ser de tres anys passés a ser de cinc. Per tant, espera el trasllat a Espanya i poder accedir a la semillibertat amb relativa facilitat.