El Tribunal de Corts, en primera instància, ha imposat al noi, de 23 anys, cinc anys de presó ferma dels quals tres a complir en règim tancat a la Comella i dos més bescanviables per una expulsió de deu anys que la defensa ha demanat que no s’executi. Considera el defensor del jove que amb els disset mesos que porta tancat -i en seran més al novembre, quan la sala penal del Tribunal Superior faci públic el seu veredicte- és suficient per pagar el que considera un delicte de furt i un altre de port d’amar il·legal. Perquè, és clar, els fets es reconeixen fil per randa. Però s’ha tornat a remarcar durant la vista davant el Tribunal Superior que “els seus actes d’aquell dia estaven totalment alterats per la seva intoxicació etílica i de fàrmacs”.
La fiscalia s’ha oposat tant a la rebaixa de la pena com al fet que no s’executi l’expulsió. El fiscal general, que és qui ha exposat el parer del ministeri públic, ha recordat que en la seva sentència inicial el Tribunal de Corts ja va tenir en compte l’atenuant d’actuar sota l’efecte de les drogues. Més enllà d’això, ha recordat que no se li pot rebaixar més la pena al·legant a una suposada col·laboració amb la policia perquè “és el culpable que s’ha de lliurar” i no va ser el cas. Van ser els seus familiars els que en reconèixer-lo en les fotografies que va publicitar la policia durant la recerca de l’autor de l’atracament es va posar en contacte amb els responsables de Projecte Vida i aquests van fer de mitjancers amb la policia.
El fiscal general també ha remarcat que “no hi havia violència però sí que hi havia intimidació”. I ha posat de relleu l’impacte que suposa un ganivet d’unes dimensions globals de 33 centímetres. El fiscal ha destacat també el fet que els dependents de la gasolinera han tingut trastorns psicològics i pors lligades als fets que van haver de patir llavors. “La pena de cinc anys és raonada i està per sota de la meitat” que s’estableix per al delicte de robatori que no té dubtes que és el que va cometre.
La fiscalia s’oposa rotundament també a la possibilitat de no executar l’expulsió atès que el jove “no disposa d’arrelament suficient” perquè pel fet que els seus progenitors i un germà visquin al Principat “no n’hi ha prou” i, alhora, el propi condemnat “va venir a Andorra a treballar, a fer uns diners per llavors marxar”. Alhora, dels pocs anys que ha estat al país, encara ha marxat a temporades a treballar a fora.
La defensa ha posat èmfasi en el fet que els seus pares, i especialment la seva mare, són les persones que més acompanyament fan al jove i que és important que pugui continuar al seu costat. Però la fiscalia ha recordat que “malgrat estar sota el controls dels seus pares es va produir la situació” que es va produir. És a dir, l’atracament. Alhora, la fiscalia ha destacat que actualment el condemnat es troba a la Comella en “règim d’aïllament cautelar” arran d’un incident ocorregut el 26 de setembre, és a dir, aquest dijous, i que va ser “donar un cop de puny al seu company de cel·la”. Per tant, “ja ha tingut possibilitat de reconduir el seu comportament” i no ho hauria fet.
ANTECEDENTS
Durant la vista davant la sala penal del Superior, la defensa del jove ha tornat a posar de relleu la situació per la qual passava quan es va decidir, sense tenir-ho premeditat, s’ha remarcat, a canviar el que havia de ser un suposat intent de suïcidi per un robatori per obtenir diners per poder comprar droga, “que era l’únic que en aquell moment creia que li podia servir”. Amb un TDAH diagnosticat, l’època dels fets “es trobava en una situació molt delicada en relació amb el seu estat anímic, professional, mental”. I estava seguint “un tractament, uns fàrmacs per poder pal·liar l’abús a la marihuana”.
La seva conducta aquell dia estava alterada, ha insistit la defensa, i la fiscalia li ha recordat, s’ha dit, que el Tribunal de Corts ja ho va recollir en forma d’atenuant. La defensa ha remarcat també el fet que els empleats de la gasolinera “miraven incrèduls” el jove quan va accedir a l’establiment amb el ganivet. I no es creien que anés de debò malgrat que li van acabar lliurant 415 euros que hi havia la caixa. Hauria anat a comprar marihuana tot seguit i “se’n va anar a casa a dormir. No va marxar cap a Espanya” com algú hauria pogut pensar, ha destacat.