L’asseguradora que no volia cobrir un robatori a Catalunya perquè l’afectat també residia a Andorra

La sala civil de l’Audiència Provincial de Barcelona acaba de desestimar un recurs d’Allianz que pretenia no fer-se càrrec del cost de les pertinences sostretes en un furt que hi va haver en un domicili de Sant Vicenç de Montalt el novembre del 2019

Seu de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Seu de l'Audiència Provincial de Barcelona. ARXIU

La companyia d’assegurances Allianz haurà de satisfer a un ciutadà espanyol que resideix tant a Andorra -on també hi té negocis- com a Sant Vicenç de Montalt, a la comarca del Maresme, relativament a prop de Barcelona, els 75.000 euros en xifres rodones amb què van ser valorats els objectes que van ser sostrets del domicili català arran d’un furt que hi va haver en aquell habitatge el 23 de novembre del 2019. L’asseguradora pretenia deslliurar-se de la cobertura dels perjudicis del furt al·legant que la pòlissa no s’estenia a l’afectat pel robatori, perquè vivia al Principat.

La sala civil de l’Audiència Provincial de Barcelona acaba de desestimar el recurs d’Allianz contra una decisió prèvia d’un jutjat de Mataró en considerar que l’assegurança que un any abans del furt havia subscrit el germà de l’afectat pel furt incloïa eventuals robatoris i, alhora, s’ha d’estendre a l’ocupant del domicili com a beneficiari també de l’assegurança atès que l’assegurat principal autoritzava el seu germà a residir en el mateix habitatge. Allianz va arribar a qüestionar que els dos homes fossin germans. Però tant la filiació com els testimonis a qui es va fer prestar declaració van deixar clar el parentiu.

El cas és que l’home de qui eren les pertinences robades -valorades en 75.446,13 euros- tenia almenys el 2019 negocis a Andorra. I també tenia un domicili al Principat. Habitualment havia viscut amb la seva parella i els seus fills a Sant Vicenç de Montalt. Però en trencar-se la relació conjugal, s’estava més a Andorra que no pas a la població del Maresme. Va ser el seu germà qui va contractar l’assegurança que incloïa eventuals furts com a llogater del pis on sempre que l’home també establert a Andorra hi feia estada quan tornava a Catalunya i hi veia la seva nova parella. 

Com que era habitual que l’home baixés a Sant Vicenç de Montalt, en el domicili hi tenia diverses pertinences que van ser furtades aquell 23 de novembre del 2019. Allianz es volia estalviar pagar al·ludint que no era el prenedor de l’assegurança i que l’afectat pel furt no vivia allí. Però el testimoni de diverses persones, inclosa la propietària de l’immoble, deixen clar que malgrat baixar i pujar d’Andorra, el ciutadà afectat pel furt feia molta estada en aquell pis autoritzat pel seu germà i titular de l’assegurança. I que era conegut per tothom que hi tenia pertinences.

La sentència a la qual ha tingut accés l’Altaveu, destaca entre altres coses, que fins i tot un correu electrònic enviat al corredor d’assegurances “no dona marge a cap dubte: l’habitatge assegurat era la casa” de l’afectat pel furt. I indica que “el text de la pòlissa no genera cap mena d’incertesa sobre la cobertura del sinistre, ni tampoc les circumstàncies del sinistre, atès el coneixement que dels fets tenia el corredor que va concertar la pòlissa per compte de la companyia”.

Etiquetes

Comentaris

Trending