Expliquen les sòcies en qüestió a través de la seva advocada que només ha abonat alguns euros quan elles han instat els tribunals a tocar-li el crostó. En fi, que dels prop de 87.000 euros que a priori es va quedar entre el 2010 i el 2011, només n’ha tornat 4.200. Consti que també es va quedar 12.225 euros d’un client que els va avançar a la immobiliària que gestionava la condemnada perquè li compressin mobles per un dels habitatges de la seva propietat. Les que es queixen són les sòcies de l’agent immobiliària (API) condemnada. La Justícia va donar tres anys per tornar els diners pispats. En cas contrari hauria d’entrar 18 mesos a la presó que per obra i gràcia d’un indult van quedar en sis. Però ni sis no vol complir. I de pagar se’n fa l’orni.
En fi, que vist tot plegat, les seves antigues col·legues van demanar que s’instés la detenció internacional, l’extradició i l’ingrés a presó de la dona, de 53 anys avui. Fa temps que viu al tomb de Toledo. La petició d’arrest internacional es va formular al seu dia i va arribar a ser efectiu. De fet, a l’API se la va detenir a Espanya, però la seva defensa va optar per una estratègia molt poc comuna, novedosa: rebatre l’ordre de detenció promoguda des d’Andorra. I les autoritats espanyoles, veient que hi havia debat al Principat, van alliberar la dona i van venir a dir que quan els andorrans es posessin d’acord ja tornarien a fer el que calgués.
A l’agent immobiliària condemnada per uns fets ocorreguts el 2010 i 2011 se la va detenir a Espanya, on resideix ara, però la seva defensa va optar per una estratègia molt poc comuna, novedosa: rebatre l’ordre de detenció promoguda des d’Andorra. I les autoritats espanyoles, veient que hi havia debat al Principat, van alliberar la dona i van venir a dir que quan els andorrans es posessin d’acord ja tornarien a fer el que calgués
I ara serà la sala penal del Tribunal Superior la que haurà de decidir si procedeix la demanda de detenció i extradició. Promoure-la, clar. Després seran les autoritats espanyoles les que hi hauran de dir la seva. L’argumentació de la condemnada sembla, una vegada més, la de sempre. Victimitzar-se aparentment i fer-se l’orni. Segons la defensa, per les “circumstàncies personals, mèdiques i econòmiques” des de l’any 2020 no pot abonar ni un cèntim d’euro. Però les seves sòcies li recorden que el 2019 i el 2020 hauria d’haver abonat, cada exercici, un terç del que es va quedar. Perquè les sentències de Corts i del Superior són clares. I els arguments amb què pretenia defensar-se llavors, com els tribunals van concloure, eren increïbles, en el sentit de no creïbles.
En fi, que la dona al·lega que el 2022 -dos anys després de no estar abonant ja ni un cèntim d’euro- se li van detectar unes cèl·lules anormals dins la sang que l’obliguen a fer un tractament mèdic que és possible a Madrid però no a Andorra. I que, a més, és l’únic sostén del seu nucli familiar constituït per la seva filla, major d’edat però estudiant, i el seu pare, jubilat. Si hagués de complir sis mesos de presó això suposaria “un problema social i econòmic” a la família. A més, considera la defensa de la dona, “ningú es pot veure empresonat per un deute civil”.
Però ai làs, durant la vista recentment celebrada davant el Tribunal Superior, el representant de la fiscalia va ser clar. La condemnada no té un deute civil. El que ha de fer és tornar uns diners que es va quedar. En fi, que va robar -en la modalitat d’apropiació indeguda- i això no és un deute. Justament, era una condició: si paga no entra a la presó. Per contra, la lògica és irrefutable: si no paga, se l’empresona. I això és el que han demanat les seves exsòcies. Que ja que es riu d’elles, com a mínim que ingressi a la presó. La fiscalia també ha recordat que les autoritats andorranes no estan en disposició de valorar si per raons mèdiques no pot ser reclosa al centre penitenciari.
De fet, la fiscalia i la representació lletrada de les perjudicades van lamentar que no hi hagi cap informe seriós que justifiqui ni la malaltia de la dona ni el suposat tractament que segueix i, en tot cas, va recordar el ministeri públic, haurà de ser en l’eventual judici d’extradició que es farà a Espanya, si escau, que les autoritats espanyoles hauran de decidir si la reclamada està en condicions de ser entregada o no. I això inclou una valoració de l’estat de salut. En fi, que si al 2018 la dona va marxar del país per no haver de fer front a la sentència, ara l’API en qüestió seguiria fent-se l’orni i les seves exsòcies han arribar a un moment que han dit que ja n’hi ha prou. I que es mofi d’unes altres.