Certament, aquell dia la dona va acudir a recollir una bossa que contenia els embolcalls de cocaïna, fins a 27 grams, que prèviament havia estat embolicada amb peces de roba interior i va ser llançada pel celobert davant el temor que, amb l’arribada d’una patrulla de policia per donar compte de la fuita d’aigua, fossin descoberts. La noia i la seva parella no eren conscients de l’avaria i en veure els policies van suposar que anaven per a ells i per això es van desprendre de la cocaïna que, després i de manera precipitada, van anar a recuperar.
El Superior anul·la l’expulsió seguint el dictat del Tribunal Constitucional, que va estimar el recurs d’empara de la jove, que considerava manifestament desproporcionat que se l’expulsés per la simple raó que havia estat processada en aquell cas. Però es va acreditar que la droga pertanyia a qui llavors era la seva parella i exercia “una mala influència sobre ella”. Alhora, la noia va justificar l’arrelament familiar i laboral amb el Principat, on havia arribat via reagrupament familiar el 2016 i on havia fet els estudis necessaris que després li van permetre trobar una ocupació estable.
El Constitucional va considerar que l’expulsió no estava degudament justificada i per tant la considerava no ajustada a dret. A raó d’aquella decisió, ara la sala administrativa l’únic que fa és deixar sense efecte les decisions adoptades en el marc del procés i que haurien comportat que se l’acabés expulsant.
Comentaris