La reclamació es concreta en una demanda interposada aquest dimarts davant la sala contenciosa administrativa de l’Audiència nacional espanyola. La demanda és la resposta -l’apel·lació- a la decisió del Banc d’Espanya de desestimar la petició que inicialment va fer la família Cierco en via administrativa. L’òrgan supervisor del sistema bancari espanyol va negar la reclamació dels antics propietaris de BPA al·legant, simplement, que havia prescrit l’acció. És a dir, que la petició d’indemnització s’havia formulat fora de temps.
Banc d’Espanya en cap cas va qüestionar el fet que la família Cierco al·legui que la intervenció va ser una decisió irracional i il·lògica ni entra a valorar, tampoc, ni per bé ni per mal, la quantificació que es fa de l’empresa. Simplement, va desestimar la pretensió dels reclamants dient que havia transcorregut més d’un any des de la causació del dany suposat, que estima que hauria estat la intervenció del març del 2015. La petició es va formular ben entrat el 2020. I en la demanda ara interposada davant l’Audiència nacional espanyola, de prop de 150 pàgines, es deixa clar que no hi pot haver prescripció de l’acció perquè hi havia un procés penal obert íntimament lligat a la suposada responsabilitat dels administradors.
MOTIVACIÓ
En efecte, com s’ha dit, és el fet que s’hagin tancat a Espanya tots els processos vinculats a Banco Madrid sense cap retret ni administratiu ni penal que ha portat ara els antics propietaris de BPA i la seva filial espanyola a impulsar una reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat perquè, com es recorda en el cos de la demanda presentada, la intervenció de Banco Madrid en cap moment es va deure per problemes de liquiditat o de solvència de l’entitat. Únicament i exclusivament es va acordar intervenir el banc per suposats incompliments en matèria de prevenció de blanqueig. I els tribunals i els òrgans administratius han determinat quatre i sis anys després que això no va ser així.
La querella criminal interposada al seu dia contra els administradors de Banco Madrid finalment va ser sobreseïda pels tribunals. També es deixa constància que més recentment, l’òrgan de supervisió de les polítiques de prevenció de blanqueig de les entitats financeres a Espanya, el Sepblac, ha arxivat l’expedient que va obrir al seu dia. En tots dos casos sense cap retret al banc intervingut
La demanda remarca que la querella criminal interposada al seu dia contra els administradors de Banco Madrid finalment va ser arxivada pels tribunals. També es deixa constància que més recentment, l’òrgan de supervisió de les polítiques de prevenció de blanqueig de les entitats financeres a Espanya, el Sepblac, ha arxivat l’expedient que va obrir al seu dia, abans fins i tot de la intervenció de la filial de BPA, determinant que no només no hi va haver blanqueig sinó que Banco Madrid havia reforçat els sistemes de control des que BPA havia adquirit l’empresa a la Kutxa.
Més encara, es recorda en l’escrit que els problemes de liquiditat i la sortida massiva de capital de Banco Madrid es va deure, justament, pel fet que el Banc d’Espanya decidís intervenir de forma precipitada l’entitat madrilenya, una de les que millor comportament tenia el 2015 a l’Estat espanyol en matèria de banca privada, atès que la decisió del regulador, fent seguidisme de les decisions adoptades pel Govern d’Andorra, va comportar una onada de pànic de totes totes injustificada per la realitat de la societat bancària. De fet, com que al final Banco Madrid es va haver de sotmetre a un procés concursal, els seus administradors van acabar determinant que la fallida de l’entitat va ser deguda per causes fortuïtes i, en cap cas, per decisions lesives que al seu dia haguessin pogut adoptar els responsables del banc sota la tutela de BPA.
És arran de tot això i molt més, que els antics propietaris del banc formulen la reclamació, deixant clar des del punt de vista jurídic, que en cap cas pot operar la prescripció de l’acció. De la petició d’indemnització. I assegurant també que Banc d’Espanya tenia l’obligació -i també els mecanismes- per haver procedit d’una forma diferent a la de la intervenció, ja que s’ha d’actuar sempre seguint el principi de menys lesivitat possible i no es va aplicar aquest comportament sinó que es va tirar pel dret com van fer també les autoritats andorranes.
DOBLE RASER
Amb tot, hi ha una clara diferència entre la visió i el procediment que s’està duent a terme a Espanya i a Andorra. Demandes de reclamació administrativa al marge, és evident que ni els organismes jurisdiccionals de l’Estat espanyol ni les autoritats administratives han acabat condemnant cap responsable de Banco Madrid, que s’havia de cenyir a uns controls molts més estrictes que la pròpia BPA per la simple lògica de la jurisdicció legal i la plaça financera on operava, i respecte dels mecanismes de prevenció de blanqueig del qual tant els tribunals com el Sepblac han acabat concloent que hi eren i que funcionaven.
La causa Emperador, per a la qual, a Espanya, amb una instrucció iniciada el 2012, encara no hi ha data de judici, en certa manera s’està jutjant al Principat on entre el 2008 i el 2011 el delicte fiscal no estava tipificat
En canvi, a Andorra, els mateixos gestors, amb el mateix model de prevenció i de govern corporatiu, i auditats històricament per companyies de la seriositat de KPMG i Deloitte, i supervisat pel regulador andorrà (INAF primer, AFA en l’actualitat), continuen sent jutjats sota l’acusació del fiscal i del propi Govern d’Andorra per uns fets vinculats a la causa Emperador, per a la qual, a Espanya, amb una instrucció iniciada el 2012, encara no hi ha data de judici i que, en canvi, en certa manera, s’està jutjant al Principat.
I això que la immensa majoria de les resolucions fermes dictades fins ara en el marc de l’esmentada causa Emperador a l’Estat espanyol s’evidencia que rere els basars xinesos que, per tant, mantenien una activitat comercial certa, l’únic que hi havia era una elevada defraudació a la hisenda espanyola. Els moviments dineraris que es van fer a BPA al tomb de l’empresari Rafael Pallardó es van produir entre el 2008 i el 2011, quan al delicte fiscal entès com s’entén majoritàriament no estava tipificat al Principat.
Amb tot, i encara que sigui rellevant, el que queda és determinar la quantitat de la indemnització, que el Banc d’Espanya en cap cas va discutir. En aquest sentit, segons recull la demanda, la valoració de l’entitat, tenint en compte el seu valor net comptable (129,498 milions d’euros) estimada pel mètode de múltiples, ascendeix, segons els demandants, a 267,855 milions d’euros. En base a tot plegat, i en funció de càlculs diversos i els nivells de participació accionarial, els perits acaben concloent que la quantitat conjunta que hauria d’indemnitzar Banc d’Espanya és de 141.604.000 euros més els interessos legals corresponents.