La constatació hauria tingut lloc dilluns de la setmana passada durant l’entrevista personal que la comissió d’avaluació va fer als tres aspirants (David Moynat, Canòlic Mingorance i Saïda El Boudouhi) i que era un pas fonamental per tal que els responsables de la selecció, del filtratge per part del Consell d’Europa, per dir-ho així, poguessin emetre una recomanació informada respecte d’aquells que hauran de dur a terme l’elecció. El Govern ja va assegurar que davant la qualitat dels aspirants no emetria cap recomanació. Dit d’una altra manera, no es posicionaria a favor de cap dels candidats.
Que s’hagin hagut de fer tantes convocatòries per poder aglutinar tres aspirants o que hagi transcendit obertament els esforços tant de membres governamentals com del Consell Superior de la Justícia per ‘animar’ juristes a presentar-se també ha fet que des del Consell d’Europa es fili més prim
No era aquesta, en principi, la voluntat andorrana, que tenia molt clar que Mingorance era la preferida. Però davant la dificultat que hi va haver per trobar tres aspirants, semblava per part del Govern que posicionar-se podia causar més estralls dels que ja havia generat fins llavors. Des del Consell d’Europa s’està al cas, també, dels detalls interns. I de si costa més o menys trobar candidats. Que s’hagin hagut de fer tantes convocatòries per poder aglutinar tres aspirants o que hagi transcendit obertament els esforços tant de membres governamentals com del Consell Superior de la Justícia per ‘animar’ juristes a presentar-se també ha fet que des del Consell d’Europa es fili més prim.
Sembla clar, per exemple, que el currículum i perfil d’El Boudouhi s’ajusta molt a les exigències d’Estrasburg. A més, assegura molta independència respecte de l’administració andorrana perquè mai no hi ha treballat i ni tan sols resideix de forma habitual a Andorra. La comissió avaluadora tant pregunta en anglès com en francès per comprovar el domini lingüístic del candidat, que pot triar quin dels dos idiomes és prioritari i quin secundari però que ha de poder-se defensar i més que això en tots dos.
No es ni molt menys el primer cop que es retorna una terna a un país. Hi ha hagut algun cas que la comissió avaluadora ha arribat a dir a l’Estat presentador que no hi ha cap aspirant que arribi al mínim. De fet, a Andorra ja li va anar d’un pèl el 1996, quan finalment seria triat Josep Casadevall, que no se li retornés la terna perquè els analistes del Consell d’Europa també trobaven mancances. Fa nou anys la situació va ser diferent perquè hi va haver més aspirants i la selecció es va poder fer amb més ‘tranquil·litat’.
En aquesta ocasió, aparentment, també queda en entredit el procés de tria intern, ja que no només calia presentar-se sinó que els aspirants també van haver de respondre davant un comitè nacional de selecció que va lloar les virtuts dels tres candidats i això va ser, suposadament, l’element que va portar el Govern a no posicionar-se, a no fer cap recomanació, en favor de cap dels tres aspirants. Ara caldrà veure com es procedeix. No és senzill trobar ‘voluntaris’ atès que, entre altres coses, i més enllà que un procés així pot acabar esquitxant el teu currículum, de ser seleccionat vol dir haver-se de traslladar durant nou anys a la ciutat francesa.