Detinguda el 17 de setembre després que una gossa ensinistrada marqués que hi havia droga en una bossa que hi havia a l’interior de la furgoneta amb què va arribar la dona al país amb l’objectiu de carregar carburant al vehicle i seguir la seva ruta que tenia com a punt final Menorca, la dona, tècnica investigadora d’un institut de recerca de Luxemburg, va assegurar de bon començament que les píndoles en qüestió -hi havia 116 unitats entre pastilles i segells- tenien l’aval de la seva psicòloga com a relaxant davant la patologia crònica que pateix des d’infant.
Els reactius emprats pel servei de policia també van considerar droga aquestes càpsules que portava la dona en dues bossetes on també hi havia 28 grams de marihuana. Tot per al seu consum personal va assegurar de forma convençuda la dona en un més que correcte castellà quan va haver de declarar tant a la policia com a la Batllia. La científica es va mantenir ferma en les seves afirmacions malgrat que se la va processar per introducció i tràfic de droga. Es podia jugar entre quatre i deu anys de presó.
LABORATORI PÚBLIC
Quan va veure que els dies passaven i no era alliberada, la processada va tenir moments de grans daltabaixos i es va haver d’activar el protocol de control reforçat que vol dir situar una presa de confiança enganxada a la reclusa que pateix una previsible alteració mental. La fermesa de la dona, i alguns dubtes fins i tot expressats per alguns investigadors, van portar el batlle a encomanar una analítica del producte comissat en un laboratori privat. I heus aquí un dels grans dèficits: el laboratori de salut pública situat a l’hospital no té les eines suficients per discernir quin grau de puresa té un producte suposadament estupefaent, amb la qual cosa és complexe determinar la toxicitat de dit producte.
El laboratori de salut pública situat a l’hospital no té les eines suficients per discernir quin grau de puresa té un producte suposadament estupefaent, amb la qual cosa és complexe determinar la toxicitat de dit producte
El ‘cop’ fort hauria arribat recentment quan el resultats del laboratori privat als quals la pròpia administració de Justícia ha encomanat l’analítica de les micropíndoles comissades ha conclòs amb un indubtable ‘negatiu’ a la pregunta de si el material analitzat era droga. No seria la primera vegada que el mateix batlle es troba en una situació similar. I també en el cas del noi del CBD la puresa en aquell cas del cànnabis i si el material comissat en aquella ocasió es podia considerar psicotròpic o no ha estat en dubte. En aquesta ocasió, a diferència d’aquella, el resultat ha estat molt més contundent.
I no poder-se considerar droga les càpsules comissades, s’ha alliberat sense cap càrrec la dona, a qui ha faltat temps per marxar del país. Amb tot, segons les fonts consultades, hauria donat instruccions a la seva representació lletrada perquè estudiï la possibilitat d’iniciar accions contra l’Estat andorrà pel mes que pràcticament ha estat privada de llibertat i internada en un centre penitenciari. Molt probablement, doncs, es farà una acció en aquest sentit: reclamar una indemnització a l’administració andorrana per l’error i el mal funcionament de la Justícia.
Alhora, el cas evidencia més que mai la mancança del sistema. I el fet que amb la tecnologia actual no és tan complicat poder determinar amb exactitud fins a quin punt un producte és o no és estupefaent, psicòtrop, però, en canvi, l’Estat, almenys ara per ara, no té les eines necessàries per determinar aquesta circumstància, com el laboratori de salut pública ha notificat en els darrers casos en el marc de diversos processos distints.