En efecte, després de vàries discussions legals, perquè l’execució de la sentència ha comportat diferents debats fàctics i jurídics, més enllà de la situació personal que visqui l’exmandatària comunal, es va acabar fixant la responsabilitat civil en, en xifres rodones, 70.000 euros. L’excònsol, del tot allunyada de la política i ara centrada en la seva activitat sociosanitària a Afers Socials, amb cert grau de responsabilitat, ha anat satisfent cada mes allò que es va acordar.
L’exmandatària laurediana ha anat abonant en tot moment allò que s’ha anat acordant en la fase d’execució de la sentència, que es va dictar a l’empara d’una OP el 2017
Però els darrers temps ha tornat a discutir jurídicament com es va executant l’abonament de la responsabilitat civil, és a dir, l’execució de la sentència, perquè se li va embargar la tretzena paga. L’antiga cònsol major de Sant Julià, al·legant la seva situació personal i familiar i altres consideracions que va trobar adients per al cas, va al·legar contra aquest embargament trobant-lo fora de lloc. Gil ha acabat recorrent la decisió fins a la sala penal del Tribunal Superior, que molt recentment ha desestimat les pretensions de l’exmandatària comunal, que almenys de moment haurà de continuar prescindit de l’esmentada tretzena paga.
Montserrat Gil va ser detinguda el 16 de febrer del 2023 -amb altres membres del comú, tècnics i polítics- i un parell de dies després, en règim de detenció, va acceptar l’autoria dels fets pels quals se l’acusava de sengles delictes de sostracció de béns públics i d’utilització temporal de béns públics. Per tot plegat, se la va condemnar a través de la fórmula de l’ordenança penal a dos anys de presó, dels quals quatre mesos ferms i a complir en règim de semillibertat, fet que li permetia poder continuar desenvolupant la seva tasca professional al ministeri d’Afers Socials.
També se li va imposar una multa econòmica i se la va inhabilitar per exercir el càrrec de cònsol major durant sis anys. L’exmandatària laurediana també estava obligada a restituir al comú els diners corresponents al que va adquirir (des de mobles a roba interior passant per productes de parafarmàcia, per exemple) per al seu ús personal emprant la targeta de crèdit del comú. En els terminis i quantitats que es va pactar al seu dia, Gil, encara afectada per allò, ha anat complint religiosament.
Comentaris (7)