D’aquesta manera, segons les fonts consultades, una de les alternatives que hi hauria és que hi hagués una sanció pecuniària que hagués d’afrontar el batlle objecte de la dilació. Ara mateix queda indemne. O, també, que davant d’una condemna a l’Estat per l’anormal tardança de l’administració judicial, aquesta resolució donés lloc, de manera automàtica, a l’obertura d’un expedient disciplinari. En aquest sentit, les fonts consultades han recordat que el retard s’acumula a la Batllia, essencialment, i no afecta les altres jurisdiccions. Per tant, creuen els advocats, “que sempre som els que acabem pagant els plats trencats”, que hi ha d’haver una actuació focalitzada i diligent respecte de la primera instància.
La possibilitat que els informes dels inspectors judicials siguin publicitats és una de les peticions que representants del Col·legi d’Advocats estan fent als grups parlamentaris, amb els responsables dels quals s’estan reunint els darrers dies en el marc de l’anàlisi de les eventuals esmenes que es puguin presentar a la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, la denominada llei òmnibus de la Justícia, que com fan altres textos, no només en modifica un sinó que proposa canvi a diverses normes.
Un dels canvis als quals obertament s’oposen els lletrats i que els grups de la majoria parlamentària ja veurien bé de deixar sense efecte és la proposta, via modificació del Codi de procediment civil, d’establir multes de 6.000 euros als advocats que procedeixin a recusar batlles, magistrats o fiscals i ho facin de mala fe. Es creu que és pressuposar quan els advocats estan fent pràctiques artificioses i que ja hi ha els canals per resoldre aquesta eventual casuística.
ORDENANCES PENALS
Un altre dels grans neguits que tenen els advocats té a veure amb l’extensió de la fórmula dels judicis ràpids. És a dir, que via ordenança penal es puguin substanciar molts més delictes que fins ara. La proposta és que si fins ara es poden sotmetre a ordenança penal delictes tipificats amb penes de presó de fins a quatre anys, amb el canvi que es planteja es podrien jutjar per la via ràpida delictes que tinguin una pena associada de fins a vuit anys.
Tal i com s’està usant aquesta figura, es creu que es pot crear indefensió, a banda de la inseguretat jurídica que suposa, per exemple, el fet que les resolucions objecte d’una ordenança penal no són públiques. I aquest és un altre dels elements que es reclama: els acords -les sentències- emmarcades en un judici ràpid han de ser públics com ho són les sentències ordinàries perquè al final es tracta de resolucions fermes i executives. I, encara que en un nivell jurídicament baix si es vol, estableixen jurisprudència.
La sensació entre molts advocats és que els judicis ràpids permeten ‘mercadejar’. Que si fes una delació hi haurà menys pena, que si ets tal o qual t’estalvies passar per una vista pública, que si col·labores, que si no et portes bé la pena posterior serà major… A més, des de fa molt temps que es té la sensació que malgrat que és el batlle qui acaba proposant la pena escaient, en no pocs casos, per estalviar-se una instrucció posterior, s’atén sense dubtar-ho massa el que proposa la fiscalia. Perquè sinó, el fiscal -com l’acusat- s’oposa a la pena plantejada i cal recórrer a la via ordinària.
Comentaris (10)