La degana i el vicedegà de la institució, Sònia Baixench i Xavier Sopena, acompanyats d’altres membres de la junta col·legial (Miquel Bellera, Margarida Marticella i Sílvia Estrada) han lamentat que el Govern no hagi recollit en l’esmentat projecte de llei el text proposat al seu dia pel Col·legi d’Advocats i que l’assemblea va aprovar ja al 2019. Encara que hi ha detalls menors, els professionals del Dret han centrat la seva queixa en dos punts: l’exclusivitat de què haurien de gaudir els advocats en el moment de redactar informes jurídics i una qüestió relativa als estatuts, que imposa una majoria absoluta dels col·legiats per poder-los canviar i comporta “un problema operatiu molt important” que, ha indicat Baixench, pot fer fins i tot que quan toqui no es puguin adaptar els estatuts a la futura llei perquè mai no s’assoleixi el quòrum necessari.
I és que dels més de quatre-cents col·legiats, n’hi ha pràcticament la meitat que són no exercents. I encara que el seu pes a l’hora d’emetre el vot en relació a les decisions que es posen a debat de l’assemblea és menor que els exercents, en “no tenir la mateixa implicació”, fa que gairebé mai no es pugui assolir el mínim exigible. El col·legi proposava que els estatuts es poguessin canviar amb un suport majoritari dels vots emesos. Certament, aquest punt, important per al col·lectiu, és molt “tècnic” i d’ordre intern. Això no treu que sigui objecte de les converses que els representants col·legials mantenen amb diversos grups parlamentaris en vista a que es promoguin esmenes per aconseguir canviar el text que hi ha a tràmit parlamentari.
La degana dels advocats ha explicat que les modificacions que al seu dia es van aportar “anaven dirigides a millorar la regulació de certs aspectes relacionats amb l’àmbit d’actuació i l’exercici de la professió d’advocat, els requisits d’accés a la professió, els drets i els deures dels advocats i el procediment disciplinari”. Els dos principals punts de desencontre són els referits al canvi d’estatuts i, especialment, al combat de l’intrusisme. El col·legi defensa que l’advocacia “no ha de ser una activitat únicament processalista” sinó que hi ha “un vessant preventiu que és tan o més important que l’altre” i que “cal preservar aquesta característica”, segons que ha dit Xavier Sopena.
Per aquest motiu, els advocats reivindiquen que tasques com ara els informes jurídics o els assessoraments jurídics quedin circumscrits “en exclusiva” a aquells advocats col·legiats exercents i no que altres professionals -economistes, gestors- o fins i tot juristes assalariats en empreses diverses i que no estan col·legiats puguin fer tasques jurídiques per a tercera. “Sabem que hi ha intrusisme. N’hi ha, sí, però quant no ho sabem, però el col·legi sí que ha denunciat professionals que no són del ram”, ha matisat Miquel Bellera.
Baixench ha reconegut que hi va haver aspectes de l’avantprojecte de llei que es van enquistar, com els dos esmentats, i que finalment el Govern va decidir aprovar el text i enviar-lo al Consell General i que fos eventualment en el tràmit parlamentari que es poguessin introduir els canvis que s’escaiguin. Si les motivacions dels advocats finalment no són escoltades, la degana ha explicat que durant la propera assemblea, a principi de l’any vinent, es posarà sobre la taula dels col·legiats quines són les accions a dur a terme
QÜESTIONS DIVERSES
Poc proclius a comparèixer públicament, l’acte dels cinc membres del Col·legi d’Advocats ha servit per plantejar altres qüestions que entronquen amb els professionals del Dret, com ara la situació de col·lapse de la Batllia. “No notem que hi hagi una millora substancial, encara que tampoc podem dir que hagi empitjorat”, ha reconegut Sopena. En essència, les causes noves se solen tramitar amb certa rapidesa. Les que estan al calaix, al calaix continuen.
“Totes les disposicions que frenin, dificultin, l’accés del ciutadà a la jurisdicció en un sentit ampli, sigui als tribunals ordinaris o als extraordinaris. El ciutadà ha de tenir un màxim d’accés a la jurisdicció”
El vicedegà s’ha aventurat a predir que espera que quan s’aprovi la coneguda com la llei òmnibus de la Justícia, ja tancada a nivell de tramitació parlamentària, “l’entrada d’efectius permetrà agilitar” els processos, però està per veure encara. Els advocats estan preparant una proposta en relació amb el que hauria de ser una actualització dels honoraris tant de guàrdies com de torns d’oficis i la setmana que ve preveuen assistir a una trobada amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, en relació amb l’estat de les negociacions amb la UE.
El Col·legi d’Advocats també està en contacte amb els grups parlamentaris per aconseguir la supressió d’un paràgraf d’una disposició addicional que, inclosa en el projecte de llei del pressupost, modifica l’accés al Tribunal Constitucional. En aquest sentit, Baixench i Sopena han deixat clar que estan en contra de “totes les disposicions que frenin, dificultin, l’accés del ciutadà a la jurisdicció en un sentit ampli, sigui als tribunals ordinaris o als extraordinaris. El ciutadà ha de tenir un màxim d’accés a la jurisdicció”.
Alhora, el vicedegà, com no és la primera vegada que fan els representants del col·lectiu, ha denunciat “la inseguretat jurídica” que suposa el fet d’anar espargint disposicions modificatives per tots els textos legislatius. “Ens preocupa aquesta facilitat d’incloure disposicions addicionals que està generant una certa inseguretat jurídica.” I ha lamentat que si els advocats, avessats a immiscir-se en textos legals, ja tenen feina a fer el seguiment dels canvis legals -“sovint no t’hi retrobes”- per a la ciutadania esdevé una missió impossible.
Comentaris (8)