En efecte, diverses comissions de lletrats han estat treballant internament per consensuar un seguit de propostes. Moltes d’elles necessitarien de canvis legislatius. Amb la voluntat de posar en comú el treball que fins ara s’ha fet, el Col·legi d’Advocats ha convocat per d’aquí uns dies una reunió que hauria de servir per debatre les propostes que hi ha sobre la taula abans de mirar de buscar els suports necessaris per promoure modificacions legals. En la reunió s’hi haurien de debatre aspectes sobre la presó provisional, sobre la importància que donen els tribunals al fet que una persona implicada en algun fet punible estigui o no arrelada al país i, també, s’hauria d’exposar la necessitat d’un reglament sobre trasllat de presos.
El nucli central de tot plegat, però, són la quinzena de propostes que s’han treballat fins ara i que en les comissions internes ja s’haurien anat consensuant i que, totes elles, demandarien de canvis legals. Com s’ha dit, una de les demandes dels advocats és que es fixi un termini màxim de sis mesos de presó provisional i que es limitin els delictes “en els que es poden fixar pròrrogues”. En general, una vegada passats els sis mesos que haurien de ser els que s’haurien d’establir de manera recurrent, “la mesura que es pugui imposar sigui la d’arrest domiciliari amb control monitoritzat”.
En relació amb els empresonaments preventius, també es demana “eliminar de l’article 103 del Codi de procediment penal la circumstància d’alarma social que ha estat eliminada de tots els ordenaments, ja que mantenir-la suposa prejutjar el fons”. I “es proposa també que els batlles facin ús de notes internes com es fa a Espanya, per a unificar criteris de funcionament i aplicació de la normativa. L’obligatorietat d’aquestes notes s’hauria d’establir per llei”.
INSTRUCCIÓ
Un bon nombre de les propostes que es fan tenen a veure amb els terminis d’instrucció, que haurien de ser “més curts”. “Si la instrucció és més curta no s’abusarà de la instrucció”, conclouen els advocats segons l’ordre del dia de la reunió que s’ha convocat per acabar de consensuar els plantejaments que es fan. “Caldria determinar legislativament si els terminis de la durada de la instrucció són de prescripció o de caducitat”, mantenen els advocats.
Els professionals del Dret fan un parell de propostes en relació amb tasques que es podrien externalitzar, per dir-ho així, per fer més curta, segons els advocats, la instrucció. Així, per exemple, es parla de l’abocament de dades de telèfons mòbils i de proves. I s’indica que “s’haurien de reduir els terminis de la instrucció per a que no es pugui allargar el temps que estan retinguts per procedir a l’abocament. Sobre objectes requisats, la llei ja diu que un cop el detingut passa a disposició judicial, els objectes han de passar a disposició judicial i si batlle vol una prova s’hauria de demanar a la policia que la faci”.
“Els diners comissats no generen interessos. S’haurien de fixar interessos. Per exemple, que corrin interessos a partir del moment en que hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que condemna per dilacions indegudes”
En aquest sentit es planteja la possibilitat que “el batlle recorri a forenses informàtics fora de la Policia, i que tinguin la qualitat de perits tot i que siguin empreses privades. El sistema civil s’hauria d’imposar en els procediments penals”. Lligat a la durada de la instrucció, s’indica que hi hauria d’haver “l’obligació de portar estadístiques dels retards. Aquesta obligació ha d’estar establerta per llei”. I es considera que “caldria incrementar les indemnitzacions per dilacions indegudes”. Amb tot, els advocats reconeixen que “aquest punt és difícil perquè són els tribunals qui les fixen”.
Un altre bloc de neguits té a veure amb els béns que es comissen. En aquest sentit, els advocats recorden que “els diners comissats no generen interessos. S’haurien de fixar interessos. Per exemple, que corrin interessos a partir del moment en que hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que condemna per dilacions indegudes”. Alhora, “caldria fixar un termini concret per retornar els béns comissats, per exemple mentre duri la instrucció. El codi actualment diu que es retornaran en el termini màxim”. Finalment es planteja que la “remuneració dels advocats d’ofici” es pugui fer “amb els diners o béns comissats”.
En un últim extrem, una altra proposta que també demandaria una modificació legislativa i que, clarament, seria de molta transcendència és la que té a veure amb el pas de la magistratura a la fiscalia i a la inversa. En aquest sentit, la mesura que es posa sobre la taula resulta ser una “proposta legislativa en el sentit de que no es pugui canviar de càrrec (magistrat-fiscal o viceversa) posant un termini mínim de tres anys, i que siguin carreres separades”. El pas de qui va ser fiscal general, Alfons Alberca, a magistrat del Tribunal de Corts no ha agradat ni poc ni gens als advocats. I no pas perquè es dubti ni de la capacitat de treball ni la preparació tècnica de l’ara magistrat. Sinó de les implicacions que té canviar de samarreta d’un dia a l’endemà.
Comentaris