Es tracta de l’advocat que dilluns, de bon matí, va ser detingut per l’altercat protagonitzat encara no 48 hores abans a la porta del seu domicili. Aquest dilluns es va passar pràcticament dotze hores en règim de detenció. La seva carrera professional-personal ja té altres enfrontaments amb autoritats al sarró. I va ser en el marc de la tramitació de la penúltima causa judicial que es van posar els fonaments a la situació que, dissabte, seria el detonador de la controvertida detenció de dilluns. Tan controvertida com el lletrat, hores d’ara inhabilitat i que treballa més per altres jurisdiccions que no pas per l’andorrana.
ANTECEDENT
Per entendre una mica tot plegat -més enllà del comportament o tarannà de l’implicat i de si la Justícia o la policia estan actuant o han actuat degudament- cal situar-se al desembre del 2020 quan s’intenta notificar una citació del Tribunal Superior a l’interessat. Com que entén que no es fa de forma deguda, hi ha un primer altercat que deriva amb una denúncia per difamació en contra seva l’abril següent. Passa el temps i el mes de juliol s’obren diligències per aquella difamació contra l’advocat i li ho notifiquen el mes d’agost. La versió és, sempre, de l’implicat detingut aquest dilluns.
El lletrat considera que la forma de notificar-li l’afer no va ser la deguda i entén que el cas ja hauria decaigut per haver transcorregut més de sis mesos des de la presumpta difamació i fins que se li va comunicar. De tot aquell enrenou en penja la notificació que els agents li van intentar fer, en primer lloc, divendres a la tarda. L’advocat no era a casa. Segons ell, els policies ja van sobrepassar-se una mica però la sang no va arribar al riu. Ell estava de viatge i va arribar al domicili de matinada. A mig matí s’hi haurien tornat a presentar els agents.
Per entendre una mica tot plegat -més enllà del comportament o tarannà de l’implicat i de si la Justícia o la policia estan actuant o han actuat degudament- cal situar-se al desembre del 2020 quan s’intenta notificar una citació del Tribunal Superior a l’interessat
Com que dormia, la dona i algun dels fills van obrir la porta. L’actuació policial -enregistrada almenys en part pels propis agents amb la càmera que duen al pit- hauria fet atemorir algun dels menors. Finalment, l’home es va acabar llevant i va acudir a la porta per veure què estava passant. I aquí tot s’hauria esverat una mica. L’advocat entén que els agents haurien accedit parcialment al seu domicili o, almenys, li van impedir tancar la porta. El lletrat admet que va empènyer un dels policies que l’hauria enganxat per un braç. I aquí hauria deixat anar un “deixa’m estar fill de puta”.
La situació és va enervar una mica i segons l’advocat el comportament dels funcionaris hauria estat “molt agressiu”. És sempre la seva versió i la policia disposa del testimoni de la gravació. El jurista manté que a banda dels seus familiars, també alguns veïns estarien al cas de la qüestió. L’advocat, sosté, hauria deixat anar una frase del tipus que “quan el dret no s’aplica, s’aplica el dret de guerra”, que “és el que dèiem a escola sempre”. Però, manté, “en cap cas vaig parlar d’armes”. Els policies, almenys inicialment, van sentir-se amenaçats.
LA DETENCIÓ
L’incident sabatí va acabar i, assegura l’advocat, va intentar contactar o bé amb el fiscal general o bé amb la batlle del cas de la difamació per exposar-los la situació “perquè ja em veia a venir que hi hauria problemes”. També hauria teixit ja llavors la idea de promoure una querella criminal contra els agents i el comandament que els donava ordres. La seva sorpresa arribaria el matí d’aquest dilluns quan, estant a l’exterior de l’habitatge on viu, “van tornar a aparèixer els mateixos agents”, els del dissabte. “Bon dia senyor Parramon”, li haurien dit. “Bon dia”, hauria respost. I tot seguit van aparèixer, assegura, tres patrulles més.
“Fins a vuit agents; sí que sóc important”, hauria deixat anar el lletrat en presència d’alguns veïns. Els policies li haurien dit que els havia d’acompanyar. Va demanar el motiu i entre pitos i flautes li van haver de dir que seria per les bones o per les males. I així va acabar detingut sense, manté, li expliquessin el motiu. En emmanillar-lo dins el vehicle policial els improperis haurien tornat. “Em van fer mal en posar-me les manilles. I sense voluntat d’injuriar, tens com estava, vaig tornar a exclamar un ‘m’estàs fent mal, fill de puta’”.
“Em van fer mal en posar-me les manilles. I sense voluntat d’injuriar, tens com estava, vaig tornar a exclamar un ‘m’estàs fent mal, fill de puta’”
L’advocat entén que la policia només pot detenir davant la comissió d’un flagrant delicte. Perquè amb el pas de les hores, va saber que ni fiscalia ni Batllia no havien autoritzat la detenció. Que va ser el director adjunt de la policia-coordinador general qui va ordenar l’arrest. “Tu ja saps què va passar dissabte”, hauria estat el missatge dels uniformats. En considerar el lletrat que la detenció era il·legal, va promoure un ‘habeas corupus’, “un procediment urgent i preferent que en menys de dues hores hauria d’haver estat resolt. Doncs no, em van fer estar fins a 2/4 de 6 de la tarda a cel·les abans de baixar-me” a la Seu de la Justícia.
El batlle no va considerar que hagués estat detingut il·legalment. Se li va aplicar precepte legal previst en l’ordenament jurídic andorrà des d’abans de la Constitució pel qual la policia pot detenir quan creu que algú està a punt de cometre un delicte. Assegura el lletrat que evidentment no tenia cap intenció de realitzar cap acte il·lícit. Tampoc llavors no li haurien volgut aclarir la seva situació i el van tornar al despatx de la policia per després tornar-lo a portar a la seu judicial i haver-se d’estar una estona als calabossos.
L’advocat va refusar una condemna per la via ràpida -no sap el lletrat, diu, quina pena li haurien volgut imposar- i després dels pertinents tràmits, passades les 11 de la nit va ser posat en llibertat provisional acusat, això sí, d’haver injuriat els dos uniformats contra els quals ell es vol querellar. Un embolic més. Un motiu més per a l’advocat per carregar contra el sistema i els qui han d’impartir justícia.
Comentaris (9)