Encara que no s’ha establert la fórmula concreta, sí que és clar, segons diverses fonts del Col·legi d’Advocats, que aquest ens professional pretén fer un control més exhaustiu de les decisions que els òrgans jurisdiccionals vagin adoptant per la via de l’ordenança penal. Així es va acordar en el transcurs de la darrera assemblea del col·lectiu, on diversos lletrats van exposar les situacions amb què es troben, més encara davant la intenció del ministeri d’Interior de promoure una llei òmnibus sobre la Justícia en què es volen promoure més encara els judicis ràpids.
Són moltes les qüestions que generen dubten en relació amb les ordenances penals. La primera és que el Col·legi d’Advocats reclamarà formalment al Consell Superior de la Justícia que es publiquin totes les resolucions adoptades en el marc de les ordenances penals. En efecte, no deixen de ser sentències fermes i executives i la publicitat és un dret i un deure consagrat a la Constitució en relació a les decisions judicials. A més, mai no se sap des del punt de vista jurisprudencial quina és la línia que segueixen els organismes jurisdiccionals perquè les decisions no transcendeixen.
Una de les primeres coses que preveu fer el Col·legi d’Advocats serà reclamar formalment al Consell Superior de la Justícia que es publiquin totes les resolucions adoptades en el marc de les ordenances penals
Les fonts consultades han recordat que amb el pas dels anys i la promoció de les ordenances penals, a través d’aquest mecanisme ràpid de jutjar “s’està enviant a la presó i, en alguns casos, no pas per poc temps. Per una qüestió de seguretat jurídica cal que es publicitin” les resolucions. I és que no són poques les ocasions en què situacions idèntiques han tingut una solució punitiva molt diferent. Sovint, els batlles, en ocasions sota la influència del ministeri fiscal, mercadegen amb els acusats. D’aquí que les sentències siguin a vegades incomprensiblement dispars.
Com s’ha dit, hi ha moltes circumstàncies que porten els advocats a voler fer un seguiment molt més detallat dels judicis ràpids. I un altre exemple és la indefensió que es causa, per exemple, en els casos de delictes de lesions. En el cas d’una baralla. O d’un accident de trànsit amb l’alcohol pel mig. O amb una conducta temerària. Es deté l’infractor i tot sovint se’l condemna sense escoltar el parer de la víctima, del ferit en l’accident.
La resolució judicial via ordenança penal li permet un rescabalament pels danys causats, perquè la compensació civil es deixa en la denominada execució de sentència. Però si la víctima resulta que considera adequat que s’hagués hagut d’imposar una pena més elevada a l’infractor pel motiu que sigui, ja no hi és a temps perquè el batlle ja ha resolt i sentenciat i, per tant, des del punt de vista jurídico-penal el cas s’ha tancat, causant, s’ha dit, una hipotètica indefensió a l’afectat.
El Col·legi d’Advocats, amb el suport explícit d’alguns dels col·legiats que més intervenen en matèries penals i que més es troben amb judicis ràpids, estan analitzant quins mecanismes de seguiment i control establir i, alhora, com es poden vehicular tant davant del Consell Superior de la Justícia com dels tribunals. D’entrada, que es publiquin les resolucions és la primera mesura ineludible.
Comentaris (2)