Justament, són aquells expedients que el Govern va deixar en no res després de les al·legacions dels funcionaris, tots destinats al Pas de la Casa en el moment que es van obrir, els que han originat ara la querella. Els querellants, segons que ha pogut saber l’Altaveu, consideren que l’actuació de l’inspector major no es pot considerar una passada de frenada sinó que creuen que hi ha elements més que suficients per considerar que el comportament del responsable de les patrulles és presumptament delictiu. I per això pretenen que la Batllia ho analitzi.
La diferència entre la passada de frenada i el delicte rau en dos fets. D’entrada, que el Govern, en acceptar les al·legacions dels agents, a qui el superior hauria acusat informalment d’haver-se adormit en època de pandèmia i no haver estat de la feina quan estaven de servei, assegura que una part com a mínim de les actuacions del comandament per sustentar l’obertura de l’expedient per una falta molt greu no tenien suport legal.
De l’altra, segons les fonts, es recorda que l’inspector major querellat és formador en relació a la Llei de seguretat ciutadana i, per tant, no només no pot desconèixer la llei sinó que, a més a més, creuen els querellants que hi ha motius per pensar que, justament, com que l’alt càrrec policial és plenament coneixedor de la legislació hauria actuat, suposadament, amb indulgència. O, segons la querella, amb prevaricació, que és un dels delictes que s’atribueix a l’inspector.
CALÚMNIES I VULNERACIONS
Els querellants se senten calumniats perquè en la redacció del seu informe, el comandament ara querellat mai no va respectar la presumpció d’innocència dels funcionaris i va afirmar en la documentació que, sense cap mena de dubte, els seus subordinats haurien falsejat el full de servei. Consideren que aquestes manifestacions atempten contra la seva imatge i els desprestigia i, per aquest motiu, imputen calúmnies al comandament policial.
I en relació al fet que s’hauria vulnerat el secret de les comunicacions, es recorda l’indeguda utilització que l’inspector major hauria fet d’unes càmeres de vídeo-vigilància i d’uns parells de geolocalització per poder tenir en certa manera els funcionaris sota control. De fet, ja qual el Govern, arran de les al·legacions, va dictaminar l’arxiu de les actuacions ho va fer en virtut de les “mancances materials i procedimentals” que s’havien detectat en la manera de fer, en l’actuació, del comandament policial.
I això es va considerar així perquè, es diu en la resolució de Govern, “fora de les finalitats relacionades a l'article 20.1 de la Llei marc, l'ús de les càmeres de vídeo-vigilància per a finalitats de comprovació o constatació vinculades a expedients disciplinaris no troba suport legal”. I també es refereix al GPS assenyalant que si bé els agents saben que els vehicles tenen GPS, no queda acreditat que els empleats fossin sabedors de que el sistema seria utilitzat com a eina de control de compliment laboral, i en no tenir la direcció res preestablert de com s'ha de fer servir, tampoc podia fer-se servir per avaluar el comportament del personal.
Sia com vulgui, segons les fonts, els querellants estan ara a l’expectativa de l’evolució de l’acció jurídica interposada. Una vegada admesa a tràmit i assenyalada la jurisdicció que l’ha d’instruir, queda veure a quin batlle en concret, per torn, li toca assumir el cas i, segons els consultats, més aviat que tard està previst que s’iniciïn les diligències d’investigació.
ASPIRANT A LA DIRECCIÓ ADJUNTA
El malestar intern almenys en distints sectors policials està servit. I és que ve donat per la coincidència de l’admissió de la querella i el fet que l’inspector major querellat estigui en la travessa de possibles aspirants a director adjunt en funció dels moviments que es facin en la direcció del cos arran de la prompta jubilació del fins ara director, Jordi Moreno. Hores d’ara, tot sembla indicar que hi haurà continuïtat total i que l’actual director adjunt coordinador, Bruno Lasne, farà el salt a la direcció. Caldrà veure qui s’acaba designant ministre d’Interior i Justícia. Si fos Ladis Baró en tan què responsable, també, de Relacions Institucionals, sembla que no hi hauria problema perquè fos Lasne qui capitanegés el departament. Igual com si s’elevés Joan León al càrrec de ministre. Amb Lasne com a màxim responsable eventual del cos, només quedaria un director adjunt, en aquest cas Miquel Àngel Barbolla, que assumeix tasques més relacionades amb qüestions tècniques i lligades, per exemple, a la gestió dels recursos humans del cos. En aquest sentit, s’especula amb la possibilitat d’una promoció de l’inspector major ara querellat, atès que és un dels homes de màxima confiança de Lasne, que sempre ha liderat o ha mostrat un interès major en la divisió de grups especials i, també, en la de seguretat ciutadana, que comanda el querellat.