Efectivament, recentment la titular d’un jutjat liquidador de penes al Panamà ha dictat una sentència per la qual ha absolt els 31 acusats en el ‘cas Lava Jato’ que estava obert en aquell país. La causa se seguia per un delicte socioeconòmic equivalent a blanqueig de diners. La decisió judicial s’ha adoptat després de no poder determinar que l’ingrés de diners procedents de Brasil tingués un origen il·lícit. Tampoc no s’hauria pogut determinar que aquells diners s’haguessin ingressat al sistema financers panameny amb la finalitat d’ocultar, encobrir, dissimular o ajudar e evitar les conseqüències jurídiques del delicte precedent.
Sense aquestes constatacions, la mateixa jutgessa que també ha absolt els acusats d’haver filtrat els ‘Papers de Panamà’, ha tancat la derivada panamenya del ‘cas Lava Jato’. Pels mateixos fets, han recordat les fonts consultades, a Andorra no hi ha una causa oberta només contra persones vinculades a BPA -quan la constructora Odebrecht va treballar amb altres bancs del país-, n’hi ha dues: una de denominada ‘Odebrecht’ i una altra que se li ha posat el nom de ‘Camargo’. Malgrat que s’han anat tancant casos i absolent acusats arreu del món, a Andorra es mantenen obertes les causes.
Si en el punt de partida, en el lloc d’origen, les causes s’han difuminat fins a desaparèixer, “a Andorra no s’aguanta en cap cas que encara hi hagi gent processada per fets que no s’han pogut determinar allà on suposadament haurien succeït”
Fonts coneixedores del casos han mostrat la seva estupefacció pel fet que s’obstini la Justícia andorrana a voler “perseguir” responsables i gestors de BPA per un cas que, recorden, fins i tot al Brasil, on té el seu origen, ha quedat en no-res. Davant d’això, es considera que al Principat s’hauria, com a mínim, de sobreseure el cas. Fins i tot de manera definitiva. Però en tot cas, provisionalment.
Queda clar, han assegurat les fonts, que lluny d’aparèixer noves proves, el que ha anat succeint amb el pas del temps i l’evolució de les investigacions que s’han anat fent arreu, és que rere del cas en qüestió, com a mínim, no hi ha elements que evidenciïn allò que s’atribuïa. I, més aviat, especialment al Brasil, es constata una vegada més que les causes judicials, especialment instigades per la fiscalia de torn (procuradoria en moltes jurisdiccions), eren ‘guerres’ polítiques entre sectors ideològics molt polaritzats a l’Amèrica Llatina.
Per tant, si en el punt de partida, en el lloc d’origen, les causes s’han difuminat fins a desaparèixer, “a Andorra no s’aguanta en cap cas que encara hi hagi gent processada per fets que no s’han pogut determinar allà on suposadament haurien succeït”.
Comentaris (1)