Torna el malestar d’internes i companyes amb una funcionària de presons amb antecedents

La reclusa empresonada des del 2010 per assassinar el seu marit a ganivetades després d’estabornir-lo amb unes peses es queixa de nou al Tribunal de Corts per la persecució d’una vigilant que també ha aixecat queixes per part d’una altra zeladora

Accés al centre penitenciari.
Accés al centre penitenciari. Toni Solanelles

Periòdicament, el comportament d’algun que altre funcionari de presons aixeca recels. Ja sia entre els interns, ja sia entre companys. O, com en aquest cas, en els dos cantons. No és el primer cop que la funcionària contra la qual s’han dirigit de nou les queixes és objecte de denúncies. Fins i tot s’ha hagut d’afrontar a algun procediment judicial per la seva actitud i maneres de fer i, ara, la situació amenaça de repetir-se, segons les diverses fonts consultades. I en el cas de la interna que denuncia les maneres de la vigilant penitenciària es tractaria de la mateixa que ja ho va fer fa uns quants anys.

Diverses fonts han assegurat que per qüestions personals, íntimes, la funcionària tot sovint faria la vida impossible a la interna en qüestió, una de les persones empresonades que fa més anys que està a la Comella sinó és la que més. Es tracta de la dona, ara propera a l’edat de jubilació, que l’agost del 2010 va matar -o, almenys, per això està condemnada malgrat que ella nega encara avui els fets- el seu marit a ganivetades després d’estabornir-lo al llit d’un cop d’una pesa amb la qual feia exercicis de recuperació d’una lesió que sofria en una espatlla.

La interna en qüestió, a través de la seva representació lletrada, hauria formalitzat una queixa, una denúncia, pels mals tractes i les vexacions que presumptament rep de la funcionària, al Tribunal de Corts, que és la jurisdicció encarregada del control, juntament amb la fiscalia per segons quins aspectes, dels condemnats en ferm. De moment no ha transcendit fins on ha arribat la queixa, que també hi seria d’una de les funcionàries de les darreres generacions, que no estaria d’acord tampoc amb les maneres de fer de la seva companya.

En aquest cas, la vigilant amb menys experiència hauria advertit la direcció del centre del comportament, sobradament conegut, de la controvertida funcionària. En aquest ocasió també s’hauria recomanat interposar la corresponent denúncia perquè l’acció prengués més força però les fonts consultades no han pogut determinar si aquest pas es va acabar fent o, d’entrada, va acabar sols amb una primera advertència.

Comentaris (9)

Trending