El fet que una funcionària uniformada exposés fa poques setmanes a la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, la seva versió sobre les circumstàncies prèvies a l’autòlisi que malauradament va comportar la defunció d’un jove reclús ha incrementat el malestar a la presó i va fer que Molné ordenés reobrir la investigació interna que s’havia donat per tancada sense conseqüències. Alhora, la ministra hauria fet arribar una acta amb les manifestacions de la funcionària que el dia abans del suïcidi consumat ja havia hagut d’intervenir amb el pres a la fiscalia per tal que el ministeri públic adopti les decisions que consideri.
El protocol antisuïcidi, que preveu “dissenyar un conjunt d’accions i procediments a seguir per a la identificació, intervenció i gestió de situacions en què un reclús amenaça amb suïcidar-se, amb la finalitat de protegir la seva vida i assegurar un entorn segur”, vindria a suplir algunes de les mancances que s’haurien suposadament detectat. Fonts penitenciàries han assegurat que l’aparició del document sens previ avís i datat ara fa sis mesos evidencia el neguit que hi ha internament i el temor que hi pugui haver accions administratives o penals de calat. “Hi ha qui es vol cobrir les espatlles”, han assegurat els consultats.
EL DOCUMENT
El protocol “s’aplica a tot el personal de la presó, incloent-hi guàrdies, personal sanitari i de salut mental i qualsevol altre treballador que interactuï amb els reclusos (educador social, treballadora social, monitors)” i es distribueix en sis apartats, l’últim dels quals, curiosament, és una revisió del protocol que resta pendent de treballar. Els cinc punts restants són la identificació de l’amenaça, l’avaluació de l’amenaça, la intervenció immediata, el seguiment i el pla de llarga durada, que consisteix només en “proporcionar accés continu a serveis de salut mental”.
La identificació de l’amenaça es divideix entre senyals d’alarma (comentaris sobre desitjos de morir o de fer-se mal; conductes autolesives prèvies; canvis bruscos en el comportament o estat d’ànim; aïllament social i baixa interacció; desesperança o baix estat anímic) i comunicació de l’amenaça (qualsevol empleat que observi o rebi una amenaça de suïcidi ha d’informar immediatament al superior directe i al personal sanitari que estigui al centre o de guàrdia localitzable).
El text es distribueix en sis apartats, l’últim dels quals, curiosament, és una revisió del protocol que resta pendent de treballar. Els cinc punts restants són la identificació de l’amenaça, l’avaluació de l’amenaça, la intervenció immediata, el seguiment i el pla de llarga durada
L’avaluació de l’amenaça es reparteix entre avaluació inicial (el personal sanitari que estigui al centre o de guàrdia localitzable realitzarà una avaluació inicial del reclús per determinar el nivell de risc; s’utilitzaran eines estandarditzades d'avaluació del risc suïcida -en treball amb el psicòleg de diferents qüestionaris-) i els nivell de risc, que pot ser baix (idees suïcides sense pla concret), moderat (Idees suïcides amb un pla però sense mitjans immediats) i alt (idees suïcides amb pla i mitjans disponibles).
La intervenció immediata es desdobla en tres subapartats: mesures de seguretat (retirar qualsevol objecte que pugui ser utilitzat per autolesionar-se -cadira, llençols, cordons, estris per menjar, plats…-; col·locar el reclús en una cel·la amb acompanyant en tot moment si el risc es baix, fins valoració psiquiàtrica; col·locar el reclús en una cel·la segura amb vigilància contínua si el risc és mig o alt, sempre amb valoració psiquiàtrica; davant qualsevol risc, derivació urgent); supervisió (en funció de les pautes establertes per psiquiatra del centre o de guàrdia); i intervenció terapèutica (iniciar intervenció psicològica o psiquiàtrica immediata o desenvolupar un pla de tractament individualitzat).
Quant al seguiment, el protocol indica la necessitat de registrar totes les amenaces, avaluacions, intervencions i seguiments en l’HCIS i fer una reavaluació periòdica de tot plegat. Dita actuació comporta reavaluar el risc suïcida diàriament o segons la recomanació del professional de salut mental; actualitzar el pla de tractament basat en les avaluacions contínues; i la comunicació a superiors del estat de l’intern.
Comentaris (10)