Els tres sindicats amb afiliats al centre penitenciari, el Sindicat Penitenciària Andorrà (SPA), el Sindicat d’Institucions Penitenciàries (SIP) i el Sindicat de Personal Penitenciari (SPP) han tramès de forma conjunta recentment una carta a la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, on li exposen la situació actual que es viu a la institució, en què “el personal ja mostra símptomes de fatiga tant física com mental i rebutja en certes ocasions venir a cobrir el servei fent hores extraordinàries, per la necessitat de temps de descans”. I això fa que no es compleixi els ratis establerts normativament per garantir la seguretat tant dels interns com dels funcionaris.
“S’ha produït un augment de la població reclusa, tant en règim obert, com en règim tancat. El nombre de presos fa mesos que no és inferior a setanta-cinc, amb pics que ronden els noranta usuaris”
La missiva hauria estat tramesa a final de la setmana passada per deixar constància del fet que algunes canvis en matèria punitiva i “la mancança crònica de mitjans humans que tenim” comporten que la situació al centre es trobi “en un punt sense precedents”. I malgrat que els contactes que hi ha entre els representants sindicals i els màxims responsables d’Interior per mantenir-los informats puntualment de la situació que es viu, aquesta “no fa més que empitjorar”. I això que des del ministeri s’ha fet l’esforç “d’autoritzar reforçar el servei a costes del pagament d’hores extraordinàries”.
Els sindicats recorden que “s’ha produït un augment de la població reclusa, tant en règim obert, com en règim tancat” i tot plegat ha fet que “el nombre de presos fa mesos que no és inferior a setanta-cinc, amb pics que ronden els noranta usuaris”. “Aquests valors multipliquen per dos els de fa un parell d’anys enrere i el nombre mínim d’agents per torn de treball només s’ha incrementat en un efectiu per torn de nit de dilluns a diumenge i d’un efectiu per torn de dia de els caps de setmana, per tant el nombre mínim de treballadors per torn de dia, de dilluns a divendres, es manté invariable des de fa un grapat d’anys”.
SIP, SPA i SPP recorden que “el que no ha deixat de créixer en els darrers temps són les tasques a realitzar en el si del centre penitenciari. Malauradament els recursos humans no ho han fet en la mateixa proporció”. Exposen els sindicalistes que “la posada en marxa del mòdul de salut mental, la creació de noves places per a condemnats en règim obert, que ha suposat pràcticament doblar les abans existents, i el creixement ans esmentat del nombre presos en règim tancat han fet augmentar significativament la càrrega de treball que suporta cada un dels agents de servei”.
SEGURETAT
Una de les qüestions “més important”, recorden, “és la seguretat en el treball i és que l’augment del nombre de presos implica un augment exponencial del risc que comporta desenvolupar tasques dins del centre penitenciari”. Mantenen els representants dels treballadors que “no és el mateix garantir el bon desenvolupament d’una activitat de lleure com la de pati on participen deu interns que si en participen trenta-cinc”.
“La dificultat de garantir la seguretat del centre o la integritat física del personal o dels interns en el transcurs del desenvolupament de les activitats esdevé extremadament complicada per la ràtio pres/agent”
Les condicions de seguretat en les que actualment desenvolupen les seves tasques els membres del cos “són les més dolentes que s’han viscut mai”. “Malgrat aquesta realitat, el personal s’implica i garanteix que els interns tinguin cobertes les seves necessitats”, asseguren els sindicats, que indiquen que “darrerament estem vivint un fenomen que no fa altra cosa que reflectir les dificultats que el personal està patint. Estem veient com algunes vacants de personal no es poden cobrir ni amb hores extraordinàries i per tant hem de garantir el servei amb un nombre d’agents inferior als mínims consensuats entre direcció i sindicats”.
El perill de treballar amb menys personal de l’indispensable “és evident. La dificultat de garantir la seguretat del centre o la integritat física del personal o dels interns en el transcurs del desenvolupament de les activitats esdevé extremadament complicada per la ràtio pres/agent”. I no només es refereixen als uniformats, als vigilants. “En el servei d’infermeria del centre penitenciari pateix actualment una important deficiència a nivell d’efectius, trobant-se la major part del dies una infermera sola gestionant la població reclusa que cada dia va més amb augment, tanmateix els convenis en matèria sanitària no es respecten a cap nivell.”
Els sindicats clamen a “revertir aquesta situació com més aviat millor, per evitar que vagi a pitjor. El personal ja mostra símptomes de fatiga tant física com mental i rebutja en certes ocasions venir a cobrir el servei fent hores extraordinàries, per la necessitat de temps de descans”. I alerten d’allò que podria arribar a passar: “El treball en precari pot comportar situacions com la viscuda al centre penitenciari català de Mas d’Enric, on el passat mes de març d’enguany hi va perdre la vida la Núria, cuinera del centre assassinada per intern.”
Certament, SPA, SIP i SPP admeten que “es tracta d’un cas extrem i poc freqüent, però no podem perdre de vista qui són els usuaris del centre penitenciari i que actualment els treballadors, estem més exposats que mai per la manca de personal que patim i la fatiga dels qui garantim cada dia el funcionament del centre penitenciari”. D’aquí que reclamin més implicació dels òrgans de decisió política i més mitjans per redreçar una situació que consideren que mai havia sigut tan complexa.