La reconstrucció de l’àrea forense, un dels motius per “flexibilitzar” l’exigència del català

Espot revela que la necessitat de fer contractacions per al departament, així com pel servei d’atenció domiciliària, va decidir Govern a aixecar “de forma excepcionalíssima” el requisit d’haver d’acreditar un coneixement mínim de la llengua oficial per poder ser contractat per l’administració

Espot, donant explicacions al Consell General.
Espot, donant explicacions al Consell General. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

La reconstrucció urgent de l’àrea de medicina legal i forense és un dels motius de les que ha esgrimit el cap de Govern, Xavier Espot, per justificar el fet que s’hagi obert la porta a què l’administració pugui incorporar personals sense que aquest no acrediti la titulació de català necessària per al càrrec. És un dels dos àmbits en els quals es va pensar quan es va decidir fer aquesta mesura “excepcionalíssima”. L’altre és el servei d’atenció domiciliària, també tocat pel que fa al nombre d’efectius.

Així ho ha explicat Espot durant la sessió de control celebrada aquest dijous al Consell General. Ho ha fet davant les preguntes de la consellera general del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, que no ha amagat que no comparteix, ni de bon tros, que s’hagi adoptat aquesta possibilitat, per la qual es podrà contractar gent sempre “de forma excepcional” i per a “personal interí i en contractacions urgents”. A banda, s’ha remarcat que el treballador haurà de cobrir aquesta mancança en un termini màxim de dos anys.

Es va contemplar aquesta flexibilització de forma acotada per cobrir certs llocs de feina quan hi ha unes necessitats d’interès públic i general que han de prevaldre”, ha defensat el cap de Govern, que ha recordat que el que s’ha seguit és el mateix sistema que es va adoptar, per exemple, amb les professions sanitàries. I sempre com a “una disposició excepcionalíssima” que, de fet, inicialment s’hauria de limitar a dos àmbits.

Un, ja mig s’havia comentat: el del servei d’atenció domiciliària, en el qual “ara només tenim 17 professionals i hi ha la impossibilitat per cobrir les vacants”. Això, ha alertat, suposa que “no podem donar una resposta adequada a la nostra gent”.

L’altre, ha revelat Espot, és l’àrea de medicina legal i forense, que havia quedat pràcticament desmantellada per la marxa dels diferents metges que hi exercien. Calien, doncs, contractacions urgents i, per tant, obrir la porta a què no fos necessari que els possibles aspirants acreditessin un nivell mínim de català. “Era imprescindible per donar curs a les causes policials, judicials i als peritatges”, ja indicat el màxim responsable de l’executiu, tot alertant que “no podíem estar ni tan sols tres setmanes sense tenir ningú”. També entén que el sistema és el més adequat, ja que fa que “la persona sap que si és capaç de posar-se les piles, haurà d’abandonar el lloc de treball; com a forma de coneixement de la llengua és molt millor”.

Des del PS, Vela ha lamentat que la mesura fa “un mal servei a la nostra llengua” i ha demanat si “el ministeri no podia pensar alguna fórmula més senzilla per acreditar aquests nivells de coneixements”. Una situació que, al seu entendre a una administració que “ha de donar exemple, sobretot a l’empresa privada”. A més, ha alertat que, al seu entendre, “ara són aquests dos llocs de treball; demà m’agradarà saber quins més seran”.

Comentaris (10)

Trending