Així ho ha explicat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en les respostes que ha fet arriba a la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, que es va interessar per la preparació del país davant possibles situacions d’emergència com la viscuda a València a finals d’octubre. Justament, una de les demandes que feia la parlamentària laurediana feia referència als canals de comunicació que existeixen per informar la ciutadania.
Aquí és on s’explica que el departament “en els darrers anys ha centrat esforços per analitzar les necessitats de la població, identificar diferents canals de comunicació i reforçar els procediments preventius associats a la previsió de fenòmens meteorològics adversos que poden afectar previsiblement el territori o les activitats habituals de la formació, entenent que l’anticipació i la preparació en aquestes situacions és una fase clau”. Així, actualment es disposen de diferents eines com ara les xarxes socials, grups de WhatsApp o un sistema d’SMS. I aquest és el que es vol millorar.
El departament treballa per enllestir durant l’any vinent el pla territorial nacional d’emergències, que també ha d’incloure un mapa de riscos; a partir de llavors, cada comú ha d’elaborar-ne un de parroquial i, per facilitar aquesta tasca, Protecció Civil està preparant una guia tècnica que vol tenir enllestida el 2026
“Cal posar en relleu que s’està treballant en un sistema homologat amb les directives europees per enviar alertes a la població de manera massiva i en poc espai de temps, en cas d’emergència”, apunta la ministra. Aquest, “permetrà millorar l’actual” i “està previst que s’implementi l’any 2025”. A la vegada, es recorda que la mateixa Llei de Protecció Civiil estableix que “en situacions d’emergència no ordinària tots els mitjans de comunicació públics o privats, els responsables de xarxes socials i la resta de sistemes d’informació a la població estan obligats a transmetre gratuïtament les informacions, avisos i instruccions dirigits a la població que els hi siguin tramesos per les autoritats competents en matèria de protecció civil”.
Pel que fa a altres qüestions, Govern admet que encara cal fer feina per implementar al 100% la Llei. Aquesta, cal recordar, es va aprovar el juliol del 2022 i va entrar en vigor poques setmanes després, un cop publicada al BOPA. Això vol dir que l’estiu del 2025 finalitza el termini de tres anys que es donava per enllestir el pla nacional territorial de Protecció Civil, del qual posteriorment han de penjar altres documents com els plans comunals -a partir de l’aprovació del primer, es dona dos anys més per fer aquests segons-. Govern explica que aquest projecte està subjecta a l’elaboració d’un mapa de riscos que inclogui “totes les situacions susceptibles de generar riscos greus col·lectius” i que aquest “està actualment en curs”.
En aquest sentit, s’indica que “el departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències va creure oportú iniciar la reflexió i els treballs associats a aquests plans, dissenyant una guia tècnica que en facilités l’elaboració i al mateix temps servís per homogeneïtzar l’estructura del document”. Aquesta “s’ha estructurat en diferents blocs i en les reunions semestrals amb els responsables de protecció civil comunal s’identifiquen els punts importants que cal tenir en compte i les prioritats en el seu desplegament amb l’objectiu de disposar d’una primera versió del document cap a finals de l’any 2026”.
Des de Govern, s’admet, doncs, que encara no es disposa del pla nacional territorial, però es vol deixar clar que, fins llavors, sí que hi ha “documents tècnics en què es recullen procediments preventius i operatius per garantir la seguretat de la població”. És el cas del pla de confinament i evacuació, el d’actuació per fenòmens meteorològics violents, el d’emergència sísmica, el de nevades o les campanyes de prevenció d’incendis forestals.
Pel que fa als reglaments que cal desenvolupar, també es reconeix que encara en falten uns quants. S’ha aprovat el del Cos de Voluntaris de Protecció Civil, però cal encara impulsar el de distincions i honors, el d’activitats i esdeveniments o el del centre nacional d’emergència -també es tenia tres anys-, entre altres. Molné assegura que “es troben en una fase molt avançada d’elaboració”.
Comentaris (7)