Però l’actuació al centre penitenciari, no necessàriament des de l’àmbit penal, però sí en l’entorn de les pràctiques administratives, està seriosament en dubte. Segons diverses fonts, després d’estar uns dies absenta de la feina per una baixa producte de l’estrès viscut, una funcionària que el dia abans havia retirat els llençols a l’intern que l’endemà finaria per voluntat pròpia i que aparentment no havia estat qüestionada en l’informe oficial, va demanar poder parlar amb la titular de Justícia.
En data 9 de desembre la Batllia arxivés de manera provisional la causa oberta que s’havia obert per investigar els mateixos fets
Segons les fonts consultades, sabedora de l’obertura d’una causa judicial, i suposant que es demanaria declarar a tots els implicats, va sol·licitar parlar amb Molné per deixar-li clar que la seva versió, i, per tant, la que donaria davant la Justícia si mai era citada, seria molt diferent d’aquella que s’havia exposat públicament. La carcellera hauria donat detalls que haurien fet aixecar seriosos dubtes a la ministra de la veracitat o, com a mínim, de la rigorositat de l’informe en virtut del qual s’havia donat el cas per tancat. De fet, la ministra hauria demanat visionar algunes gravacions dels dies a l’entorn del malaurat succés.
Entre altres coses, la funcionària en qüestió -hi hauria un altre vigilant penitenciari que hauria avalat posteriorment com a mínim de forma parcial la mateixa versió- va explicar que havia hagut de calmar l’intern i retirar-li els llençols. Fins i tot aquesta carcellera, segons les fonts consultades, hauria sol·licitat als seus superiors preservar la peça de roba però no està clar si aquesta preservació realment es va dur a terme.
La carcellera hauria donat detalls que haurien fet aixecar seriosos dubtes a la ministra de la veracitat o, com a mínim, de la rigorositat de l’informe en virtut del qual s’havia donat el cas per tancat
Sia com vulgui, la ministra hauria parat molta atenció a tot plegat i hauria sol·licitat a col·laboradors seus que aixequessin acta de la reunió amb la funcionària per tal de no amagar res. Ben al contrari, ben probablement hauria advertit la vigilant que el document que reflectiria la versió d’aquesta funcionària seria tramès, si esqueia, a la fiscalia per tal que adoptés les mesures que hagués d’adoptar. I internament, Molné hauria exigit que es fessin les indagacions necessàries i les declaracions complementàries per refer l’informe inicial i comprovar si cal canviar el sentit i realment hi va haver algun tipus de responsabilitat.
Ara la qüestió torna a estar en l’aire. Des de llavors, el rebombori en somort que hi ha a la presó és una constant i sabedors del nerviosisme que hi ha entre els funcionaris, més d’un i de dos cops els reclusos més punyeters juguen amb aquesta tensió per posar pressió. Caldrà veure si la reobertura de la investigació o l’eventual intervenció de la fiscalia fan canviar alguna cosa. Sigui en l’àmbit penal, complicat, o en l’àmbit administratiu, on sembla que hi ha praxis que no acaben de rutllar.
Comentaris (10)