Hores d’ara hi ha el dubte de si serà una cosa passatgera. Però entre els professionals del centre penitenciari, de la presó de la Comella, també hi ha el temor que el fenomen hagi arribat per quedar-se. I això suposarà, inevitablement, que hi hagi d’haver un increment de personal sí o sí -els darrers mesos els extra que s’estan fent són molt abundants- i que, segurament, calgui un increment de la formació dels agents penitenciaris i un reforç de les mesures de seguretat, malgrat que la presó andorrana és considerada d’alta seguretat.
En el mòdul de penats hi ha un total de 17 cel·les i durant alguna de les darreres setmanes hi ha hagut 36 o més interns i en alguns casos han hagut de compartir espai tres reclusos, quan no sol ser habitual
Però també és cert, i ho admeten fins i tot els propis presos, que l’estada al centre de la Comella sol ser, comparativament amb altres penitenciaris, relativament plàcida. Caldrà veure, però, fins quan i quin pot arribar a ser el nivell de conflictivitat que eventualment s’acabi generant. Però les darreres setmanes han estat complexes i, malauradament, hi comença a haver massa interns amb ‘experiència penitenciària’ internacional.
Les diverses fonts consultades han reconegut que el mòdul de penats comença a ser un vesper. I, fins i tot, s’han hagut d’habilitar cel·les amb tres reclusos, quan fins ara no es passava de dos. Però resulta que en aquest mòdul hi ha un total de 17 cel·les i durant alguna de les darreres setmanes hi ha hagut 36 o més interns. I això és degut, han reconegut les fonts com no podia ser d’altra manera, que es deu a les múltiples ordenances penals que es dictin.
Hi havia un efecte buscat que era agilitzar els procediments. Però ha resultat que en estendre’s els delictes que es poden jutjar per la via ràpida, també aquesta circumstància ha comportat que hi hagi més penes fermes amb poc temps. I el mòdul de penats s’ha col·lapsat, fet que comportarà que s’hagi de repensar, probablement, alguna estratègia logística al centre penitenciari. Però sense deixar desatès cap àrea, perquè en casos d’urgència es poden donar situacions encara pitjors.
Per exemple, s’ha donat el cas que, de cop, han arribat cinc persones -els ‘lladres dels mòbils’ i l’extradit per una condemna en rebel·lia- que totes elles han anat pràcticament de manera directa al mòdul que acull els interns que ja tenen condemna ferma. Alhora, també hi ha hagut un increment de nacionalitats diverses i de persones que tenen experiència penitenciària prèvia. O que són, malauradament, d’àmbits delinqüencials més experimentats, per dir-ho així, que l’entorn andorrà.
Hi ha interns de diverses nacionalitats i, sobretot, ha crescut el nombre de persones que tenen experiència penitenciària a l’estranger o que pateixen alteracions mentals, que també comporta, en alguns moments més crispació
Per acabar-ho d’adobar tot plegat ha confluït en un moment on també han ingressat joves del país amb trastorns mentals. I les seves reclusions són ordinàries. És a dir, no se’ls ha pas enviat al mòdul psiquiàtric perquè no s’ha considerat que la patologia que presenten hagi tingut rellevància en la comissió dels fets delictius pels quals estan ingressats al centre penitenciari. I el comportament d’algun d’aquests interns, tant pot alterar altres presos com crispar l’ambient entre els vigilants.
En fi, que segons les fonts, han nascut com bàndols dins la presó i aquella companyonia, salvant totes les distàncies i no oblidant mai que és una presó, que hi havia hagut en altres èpoques, ara està derivant en quelcom més tens, més complexe. I fa poques setmanes les baralles entre interns van ser una constant durant les hores del pati, incrementant la sensació d’inseguretat i l’alerta entre els funcionaris.
I a nivell de personal, si aquestes circumstàncies de ‘nova generació’ s’hi afegeix el malestar preexistent o les baixes que hi ha, per citar només dues qüestions, més el fet que ja havia alterat també el normal funcionament del centre l’increment d’arrestos nocturns i semillibertats, tot plegat està generant un caldo de cultiu d’allò més complexe. Proper ja al que es podria dir que hi ha, fent comparacions odioses i no prou ben ajustades, que quedi clar, en les presons ‘de veritat’.
Comentaris (16)