En el cas de la policia, i també com és el cas dels bombers i que ha estat el que ha costat més de fer, els preus s’han de regular a través d’un reglament que el cos d’ordre haurà d’elaborar. Segons que estableix la disposició, els preus públics per prestació d’un servei o per la realització d’una activitat es determinen per hora, per efectiu i per mitjà emprat, i no poden excedir, en conjunt, el cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracti o, si no és possible, el valor de la prestació rebuda.
Hi ha tres grans tipus de serveis que la policia podrà oferir, per dir-ho d’aquesta manera, en aquest àmbit d’actuacions respecte de les quals la policia podrà rescabalar-se. Com s’ha apuntat ja, i el que aparentment podria donar més feina, és la participació en dispositius preventius d’esdeveniments esportius i culturals. També es podrà fer acompanyament de transports especials per vies urbanes i interurbanes. I, finalment, es podrà participar en la recollida, l’emmagatzematge i la destrucció de substàncies explosives, munició i derivats.
En tot cas, es deixa clar en la disposició, els serveis en qüestió sempre han de ser compatibles amb qualsevol urgència que pugui sorgir. Així, una persona física o jurídica pot sol·licitar mitjans humans o materials del cos de policia “sense que estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del departament de policia”. A partir de la petició, com ja s’ha esmentat, la direcció del cos pot reclamar al sol·licitant el preu públic corresponent, que es fixa per la via reglamentària.